
Metro de Barcelona: trens sèrie 300 R
Inici --> Metro de Barcelona: material mòbil --> Sèrie 300 R
El Gran Metro de Barcelona: la història dels trens de la sèrie 300R
El Gran Metropolità de Barcelona, conegut col·loquialment com el Gran Metro, és un element clau en la història del transport urbà de la ciutat. Des de la seva inauguració el 1924, aquest sistema de metro ha jugat un paper crucial en la mobilitat dels barcelonins, evolucionant tant en tecnologia com en disseny al llarg de les dècades. Entre els molts trens que han circulat per les seves vies, els de la sèrie 300R destaquen per la seva longevitat i les múltiples transformacions que van patir al llarg del temps.

Orígens i Disseny Inicial de la Sèrie 300R
El projecte del Gran Metro va començar a gestar-se el 1907, amb la presentació d'una línia Nord-Sud que pretenia connectar diversos punts estratègics de la ciutat. Els primers dissenys dels cotxes es van inspirar en models nord-americans, específicament aquells utilitzats pel London District Railway des de 1903. Aquests vehicles van ser concebuts per formar un parc motor capaç d'evolucionar amb les necessitats del servei.
A principis dels anys vint, en iniciar la construcció del primer tram del Gran Metro, l'empresa va avaluar diverses propostes de cotxes. Finalment, es va decidir pel disseny presentat per la Companyia Euskalduna de Construcción y Reparación de Buques, S.A. de Bilbao. Es van encarregar un total de deu trens de dos cotxes (un motor i un remolc) que s'assemblaven als cotxes Vallecas del Metro de Madrid. La construcció d'aquests cotxes es va completar el 1923, i van ser transportats des de Bilbao a Barcelona. La logística d'aquest trasllat va incloure el transport per ferrocarril fins a l'estació del Nord i després pels carrers de Barcelona fins al dipòsit a la Plaça de Lesseps, utilitzant plataformes de transport viari.
Característiques Tècniques i Primers Anys de Servei
Els cotxes motors de la sèrie 300R, designats originalment amb els números M1-10, estaven equipats amb bogies Brill tipus 68E2M i quatre motors de tracció General Electric tipus GE-259, cadascun amb una potència de 120 HP. Aquests cotxes disposaven de frens mecànics, d'aire comprimit i elèctrics d'emergència. Els remolcs, numerats R1-10, eren gairebé idèntics als motors, excepte per l'absència d'equips de tracció i algunes diferències en el pes i el tipus de bogies.
El 30 de desembre de 1924, els deu trens van començar a circular per les vies del Gran Metro. Encara que inicialment prestaven servei en composicions de dos cotxes (un motor i un remolc), durant les hores de menor afluència també s'utilitzaven cotxes motors aïllats. Aquesta flexibilitat operativa va permetre al Gran Metro adaptar-se a les variacions en la demanda de passatgers.
Modificacions i Adaptacions
El 1926, quatre remolcs (R4, R5, R9 i R10) van ser convertits en cotxes motors (M11-14) per ampliar la capacitat del ramal de Correus, que estava en construcció. Tanmateix, el 1942, aquests cotxes van ser novament convertits en remolcs per proporcionar equips a la nova sèrie S. Aquesta adaptació constant va ser una característica distintiva de la sèrie 300R, reflectint la necessitat d'ajustar el parc motor a les demandes operatives i els avenços tecnològics.
A finals dels anys quaranta, el Gran Metro va decidir modernitzar la seva flota a causa de l'envelliment dels trens. La primera reconstrucció significativa es va dur a terme el 1949, amb la introducció d'un nou interiorisme, il·luminació fluorescent i l'eliminació dels seients abatibles. Aquests canvis van millorar la comoditat i eficiència dels trens, permetent la formació de composicions de quatre cotxes (dos motors i dos remolcs) a la línia de la Rambla. Aquesta modernització va continuar en els anys cinquanta, amb la unificació de la imatge corporativa del metro i l'adopció de nous colors exteriors (blau i crema) i un interior renovat amb seients individuals d'acer i alumini anoditzat.

Integració i Modernització
El 1963, com a part de la integració de totes les línies de metro de Barcelona, els cotxes de la sèrie 300R van adoptar una numeració unificada. Els cotxes motors M1-12 i els remolcs R1-8 van ser renumerats com 3101-3112 i 3151-3158, respectivament. Posteriorment, el 1964, van rebre la seva numeració definitiva com 301-312 i R301-308. A finals dels anys seixanta, es van substituir els enganxalls tipus Van Dorn per enganxalls Tomlinson, i es va iniciar un programa general de reconstrucció que va incloure la instal·lació de nous sostres arrodonits i finestres laterals de doble fulla.
La dècada dels setanta va veure la retirada progressiva d'alguns vehicles, però la unificació de les línies 3 i 3B el 1982 va requerir l'adaptació dels cotxes motors de la sèrie 300R per captar electricitat del tercer carril. Aquesta adaptació va incloure la instal·lació de fregadors de tercer carril i l'addició d'esglaons a les portes per acomodar el major gàlib de la línia 3.

Retirada i Llegat de la Sèrie 300R
A mesura que s'introduïen els nous trens de la sèrie 3000, els cotxes de la sèrie 300R van ser retirats gradualment del servei. L'últim tren comercial d'aquesta sèrie va circular el 23 de desembre de 1987. Tanmateix, el 12 de març de 1988 es va celebrar un viatge commemoratiu entre les estacions de Catalunya i Lesseps per marcar la retirada oficial d'aquests trens, incloent-hi el cotxe número 306. A partir de llavors, els cotxes de la sèrie 300R van ser enviats a les cotxeres de Can Boixeres per ser desballestats, excepte els cotxes 301, 306 i 308, que van ser preservats.
Aquest tren de tres cotxes va ser restaurat i utilitzat en diverses sortides culturals realitzades a la L2 del Metro de Barcelona entre els anys 2007 i 2010. Però, a causa del desinterès de les autoritats en el manteniment d'aquestes activitats, el tren va ser abandonat novament a les cotxeres d'El Triangle a Sant Andreu, Barcelona. Allà va romandre i es va anar degradant progressivament, fins que el 2024, amb motiu del seu centenari, se li va fer un rentat de cara purament estètic.
| CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES PRINCIPALS | |
|---|---|
| Construcció | Companyia Euskalduna de Construcció i Reparació de Buques, SA. |
| Equips elèctrics | GE PC 103 |
| Unitats construïdes | 20 (10 cotxes motors i 10 cotxes remolcs) |
| Any recepció | 1922 |
| Any reforma | 1956 |
| Any retirada | 1987 |
| Any restauració històrica (1 unitat 3 cotxes) | 1999 |
| Numeració | Motors: M1 a M10. Remolcs: R1 a R10 |
| Presa de corrent | Originalment pantògraf, més tard mitjançant tercer carril. |
| Pes cotxe motor en buit | 37.200 kg |
| Pes remolc en buit | 28.700 kg |
| Pes cotxe motor en servei | 48.120 kg |
| Pes remolc en servei | 39.620 kg |
| Tipus de fre | Mecànic (accionat per volant), aire comprimit (automàtic) i elèctric (reostàtic) |
| Motors | 4 per cotxe motor. Model GE-259 |
| Potència | 120 CV |
| Enganxall | Van Dorn (unificat GMB) |
| Longitud entre testeros | 14.604 mm |
| Amplada de la caixa | 2.520 mm |
| Amplada de via | 1.435 mm |
| Il·luminació interior | 20 bombetes incandescents més tres globus penjats del llanternó |
| Capacitat de viatgers | 36 persones assegudes (14 de les quals en seients abatibles) |
Fotografies de la sèrie 300R del Gran Metro de Barcelona













