Metro de Barcelona: trens sèrie 300 C

Inici --> Metro de Barcelona: material mòbil --> Sèrie 300 C

Els trens de la sèrie 300C del Metro de Barcelona, van ser dissenyats com una evolució dels cotxes del tipus B. 

Considerat el darrer model de material del Gran Metro, la sèrie 300C constituïa una evolució del material mòbil de la sèrie 300B. Inicialment, la sèrie 300C estava formada per un total de 18 cotxes motors (números 341-358) i 24 remolcs (núms. R 341-364).

Els primers trens de la sèrie 300C van començar a operar a la línia 3 i, més tard, a la línia 5. Aquests trens van contribuir a millorar la capacitat i l'eficiència del transport públic de Barcelona, permetent una major freqüència de servei i una millor comoditat per als passatgers. Amb el temps, van ser redistribuïts per operar a altres línies, com la línia 4, en funció de les necessitats operatives.

Les subsèries de la sèrie 300C

Tot i ser un model unificat, es podria dividir en cinc subsèries segons els seus orígens:

• Tipus 1: construïts per Macosa els anys 1962-63, comprenia sis remolcs (núms. R 341-346) adquirits per aparellar els trens existents a la línia 3. Inicialment, aquests remolcs van tenir els números 3451-3456 fins al 1964, quan es va implementar una nova numeració.
• Tipus 2: fabricats per Macosa els anys 1966-67, comprenia sis cotxes motors (núms. 341-346) adquirits per la prolongació de la línia 3 des de Liceu cap a Drassanes i Paral·lel. Aquests cotxes van ser essencials per a l'expansió de la xarxa de metro en aquell període.
• Tipus 3: subministrats per Macosa els anys 1969-70 i comprenia dotze cotxes motors (núms. 347-358) destinats a l'explotació del primer tram (Collblanc-Diagonal) de la nova línia 5. Aquests cotxes van ser clau per a la inauguració i funcionament inicial de la línia.
• Tipus 4: lliurats també per Macosa els anys 1969-70, comprenia divuit remolcs (núms. R 347-364) adquirits per formar trens a les línies 3 i 5 amb els cotxes motors homònims. Tot i que inicialment es va planificar formar trens purs, a la pràctica això no es va portar a terme.
• Tipus 5: van ser únicament dos cotxes motors (núms. 359 i 360) construïts el 1983 a partir dels antics remolcs núms. R-343 i R-346.

Característiques principals

Els cotxes motors de la sèrie 300C eren del tipus Bo-Bo amb dos bogies Brill tipus 68E2M i rodes de 838 mm de diàmetre. Pesaven 38.580 kg en buit i 52.100 kg en servei, podent transportar 208 viatgers (18 asseguts i 190 de peu).

Cada cotxe disposava de quatre motors de tracció Brown Boveri tipus GDTM-0400 de 125 HP (92 kW) de potència i equips elèctrics General Electric amb dues controls tipus PC-103. La presa de corrent es feia per un sol pantògraf. Tenien tres tipus de fre: mecànic, d'aire comprimit automàtic regulat per un compressor G.E. tipus CP-28, i elèctric d'emergència.

Els enganxalls eren dels models unificats al G.M.B. (els primers amb Van Dorn i els altres amb Tomlinson) i portaven un cable complementari de seguretat. La carrosseria era totalment metàl·lica amb quatre portes dobles d'accionament electropneumàtic a cada lateral, tres finestres centrals de doble fulla tipus Young i dues finestres als extrems.

Als testers, hi havia una porta central d'intercomunicació i dues grans finestres fixes, a més de dos fars i dos llums superiors de situació i una reixa frontal de ventilació similar a la utilitzada als cotxes del Metropolità Transversal.

L'interior estava decorat de color verd clar als laterals i blanc al sostre, amb 18 seients d'acer i alumini anoditzat col·locats segons la disposició 2+1 alternada, i il·luminació mitjançant cinc fluorescents.

Les dues cabines de conducció ocupaven la major part dels testers i disposaven de dues portes (una interior i l'altra exterior) d'intercomunicació.

Els remolcs eren pràcticament idèntics als cotxes motors, amb les úniques diferències de no disposar dels equips de tracció, el seu pes en buit (20.360 kg) i en servei (33.380 kg), la utilització d'un model diferent de bogie (Brill tipus 68E2R), tenir una sola cabina de conducció ubicada bé al tester costat muntanya (línia 3) o bé al costat est (línia 5), i disposar de fars només en aquest darrer tester.

Existien algunes diferències entre els dos tipus de remolcs, com el format de la cabina de conducció (petita al tipus 1 i mitjana al tipus 4), la inexistència de finestres als extrems dels laterals (tipus 1) o la il·luminació del seu interior amb fluorescents vistos (tipus 1) o amb pantalles (tipus 4).

Evolució i modificacions de la sèrie 300C

Al llarg de la seva vida útil, els trens de la sèrie 300C van sofrir nombroses modificacions com la instal·lació de sistemes de frens més avançats, millores en la il·luminació i la substitució d'equips elèctrics per millorar l'eficiència energètica. A més, la unificació de les línies i l'expansió del metro van requerir adaptacions específiques, com la incorporació de fregadors de tercer carril.

Concretament aquesta va ser la evolució segons cada subsèrie:

• Tipus 1: els sis remolcs del tipus 1 (núms. R 341-346) van prestar servei regular a la línia 3 fins que a finals dels anys setanta dos vehicles (núms. R-341 i R-344) van ser retirats a les cotxeres de Roquetes. El 1983, els núms. R-343 i R-346 van ser reconstruïts com els cotxes motors núms. 359 i 360 (tipus 5). Els cotxes núms. R-342 i R-345 van circular fins que a mitjans dels anys vuitanta van ser retirats de la circulació i enviats a Can Boixeres, on poc després serien desballestats conjuntament amb la resta de la sèrie.
• Tipus 2: els sis cotxes motors del tipus 2 (núms. 341-346) van començar a circular per la línia 3 en composicions de dos o tres vehicles d'aquesta mateixa subsèrie. Els seus equips de connexió elèctrica (amb botonera) inicialment no permetien el seu acoblament amb la resta de les sèries. Més endavant, per permetre aquest acoblament, se'ls va instal·lar la mànega unificada, tot i que posteriorment aquesta es va restar obsoleta en instal·lar la botonera de connexió a tots els vehicles antics. A principis dels anys setanta, els cotxes números 345 i 346 van ser traslladats a la nova línia 5. El 1973, aquests dos cotxes i els quatre que encara circulaven per la línia 3 van ser dotats de fregadors de tercer carril i enviats a la nova línia 4. El 1982, en unificar-se les línies 3 i 3B, tots sis cotxes van retornar a la línia 3, on van prestar servei regular fins a mitjans d'aquella dècada, quan van ser retirats de la circulació i enviats a Can Boixeres, on després de romandre un temps apartats, van ser desballestats.
• Tipus 3: els dotze cotxes motors del tipus 3 (núms. 347-358) van iniciar el servei a la línia 5 acoblats en sis trens de tres cotxes (dos motors i un remolc central). Posteriorment, també van circular en composicions de quatre cotxes (dos motors i dos remolcs). A partir de 1970, la seva funció va ser progressivament substituïda pels nous trens de la sèrie 1000. El 1973, els dotze cotxes van ser dotats de fregadors de tercer carril i enviats a la nova línia 4. Allí van prestar servei fins que el 1982, amb l'arribada dels darrers trens sèrie 1100 a la línia 4 provinents de la línia 3B, es va decidir concentrar tots els cotxes del tipus 300 a la línia 3. Els dotze cotxes van circular regularment fins que el 1987, amb l'arribada dels nous trens de la sèrie 3000, van ser retirats de la circulació. Poc després, van ser enviats a Can Boixeres, on tots serien desballestats.
• Tipus 4: els divuit remolcs del tipus 4 (núms. R 347-364) van ser els vehicles amb una història més peculiar de tots els cotxes tipus 300. Inicialment, aquestes unitats s'havien adquirit per formar composicions estables amb els 18 cotxes motors (núms. 341-358). Es van assignar quatre remolcs a la línia 3 (núms. R 347-348 i R 360-361) i catorze a la línia 5 (núms. R 349-359 i R 362-364). Tot i això, el fet que a la línia 5 els trens fossin de tres cotxes (M-R-M) va determinar que la major part d'aquests vehicles restessin fora de servei diàriament. El 1973, sis cotxes van ser enviats a la cotxera de Diputació de Tranvías de Barcelona S.A. (núms. R 349-350, R-355, R-359 i R 362-363) i nou cotxes a la línia 4 (núms. R 351-354, R 356-358, R-361 (provinent de línia 3) i R-364). Aquests últims van funcionar regularment a la línia 4 fins a principis dels anys vuitanta, tot i que tres vehicles (núms. R-352, R-354 i R-357) també van ser traslladats a la cotxera de Diputació. Arran de la unificació de les línies 3 i 3B el 1982 i la conseqüent ampliació de serveis, es va produir una manca de material que va fer necessària la utilització de tots els vehicles disponibles. Poc després, tots els 18 remolcs van ser afectats a la línia 3, on prestarien servei fins a la seva substitució pels nous trens de la sèrie 3000. A partir d'aquell moment, tots els vehicles van ser apartats a Can Boixeres i es va procedir al seu desballestament.
• Tipus 5: els dos cotxes motors del tipus 5 (núms. 359 i 360) van ser transformats el 1982-83 a partir de dos remolcs del tipus 1 (núms. R-343 i R-346). L'operació, que va ser realitzada als tallers de Lesseps, va consistir en la motorització d'aquests vehicles amb equips de reserva i bogies provinents de remolcs del tipus B. Aquest fet va determinar que presentessin certes diferències amb la resta dels cotxes motors, com tenir únicament una cabina de conducció ubicada al costat muntanya i no disposar de finestres als extrems dels laterals (només se'n va practicar una al lateral de la cabina de conducció). Ambdós cotxes van ser autoritzats a circular el 12 de maig de 1983 i a partir de llavors van funcionar regularment fins que el 1988 van ser retirats definitivament de la circulació i apartats a Can Boixeres.

Retirada

A mitjans dels anys vuitanta, amb l'arribada dels nous trens de la sèrie 3000, es va començar a planificar la retirada progressiva dels trens de la sèrie 300C. Aquest procés es va completar a finals de la dècada, quan tots els cotxes van ser retirats de la circulació i enviats a Can Boixeres per ser desballestats. Tot i la seva retirada, els trens de la sèrie 300C van deixar una empremta significativa en la història del metro de Barcelona, contribuint al seu desenvolupament i modernització.