Metro de Barcelona: trens sèrie 300 B

Inici --> Metro de Barcelona: material mòbil --> Sèrie 300 B

Els trens de la sèrie 300 del Metro de Barcelona, coneguts com a cotxes del tipus B, van tenir un paper fonamental en la història del transport públic de la ciutat. Amb una trajectòria que abasta des de mitjans dels anys quaranta fins a la seva retirada a finals dels anys vuitanta, aquests trens reflecteixen els canvis tecnològics i les necessitats canviants del sistema de metro. Aquest article ofereix una visió detallada de la seva història, les seves característiques tècniques, les modificacions que van patir al llarg del temps i el seu servei en la xarxa del metro.

Origen i construcció

Els cotxes del tipus B del Metro de Barcelona es van concebre a mitjans dels anys quaranta, seguint el model dels cotxes de la sèrie B (tipus Bulevares) del Metro de Madrid. L'origen dels cotxes del tipus B és molt similar als seus predecessors, ja que el projecte data d'aquella mateixa època. El Gran Metro va sol·licitar oficialment l'adquisició dels nous cotxes (sis motors i quatre remolcs) a mitjans del 1947, i poc després l'Estat va autoritzar la construcció, signant-se el contracte de compra amb la companyia Euskalduna el 26 de febrer de 1948.

La construcció dels cotxes es va realitzar als tallers de la firma a Villaverde Bajo (Madrid). Mentre els quatre remolcs es van acabar ràpidament (amb el primer cotxe enviat per ferrocarril a Barcelona el març de 1949 i la resta durant aquell mateix any), el muntatge dels cotxes motors es va endarrerir per manca d'equips elèctrics i mecànics. Això va motivar que els sis cotxes motors no fossin lliurats a la companyia fins al 1959.

Característiques tècniques

Els remolcs originals de la sèrie 300 tenien moltes similituds amb els vehicles de la sèrie S. Tot i tenir un gàlib més ampli, no disposaven de recobriment exterior en la major part de la seva carrosseria. Equipats amb dos bogies Brill tipus 68E2M, aquests remolcs pesaven 28.700 kg en buit i 41.830 kg en servei, podent transportar un total de 202 viatgers (12 asseguts i 190 a peu dret).

L'interior dels remolcs estava decorat en gris i blanc, amb il·luminació d'incandescència i 12 seients individuals de construcció metàl·lica, col·locats segons la disposició 1+1. A un dels testers (el del costat muntanya), hi havia una cabina de conducció aïllada del compartiment de viatgers per una mampara metàl·lica amb porta d'intercomunicació. Exteriorment, estaven pintats de negre als testers i de grana als laterals, amb plaques rodones de bronze amb l'anagrama de la Companyia.

Els cotxes motors de la sèrie 300 es van lliurar el 1959, incorporant el darrer disseny unificat de la Companyia. Eren pintats de blau i crema a l'exterior i de verd clar i blanc a l'interior. Eren del tipus Bo-Bo amb bogies Brill tipus 68E2M, amb rodes de 838 mm de diàmetre. Els motors pesaven 37.200 kg en buit i 50.720 kg en servei, podent transportar 208 viatgers (18 asseguts i 190 a peu dret).

Cada cotxe motor disposava de quatre motors de tracció Cenemesa tipus TCW-4032, de 125 HP (92 kW) de potència, i equips elèctrics G.E. amb una controla tipus PC-101. La presa de corrent es feia per un sol pantògraf, ubicat al costat mar. Els trens tenien tres tipus de fre: mecànic, d'aire comprimit automàtic, regulat per un compressor G.E. tipus CP-29, i elèctric d'emergència mitjançant la col·locació dels motors en curt circuit.

Els enganxalls eren del model unificat al G.M.B. (tipus Van Dorn), tot i que també portaven un cable complementari de seguretat. La carrosseria era totalment metàl·lica, amb quatre portes dobles d'accionament electropneumàtic a cada lateral, tres finestres centrals practicables i dues finestres fixes als extrems. Els testers disposaven d'una porta central d'intercomunicació i dues grans finestres fixes, a més de dos fars, dos llums superiors de situació i tres reixetes de ventilació. L'interior estava decorat de color verd clar als laterals i blanc al sostre, amb 18 seients d'acer i alumini anoditzat, col·locats segons la disposició 2+1 alternada, i il·luminació mitjançant sis fluorescents. L'única cabina de conducció, situada al costat mar, ocupava tot el tester i estava separada del compartiment de viatgers per una mampara amb porta d'intercomunicació.

Posada en servei

Els primers quatre remolcs van ser integrats al parc de la companyia amb els números R 101-104, autoritzats oficialment a circular el 9 de juliol de 1949 (núm. R-101) i el 8 de març de 1950 (núms. R 102-104). Els cotxes motors (núms. M-102, M-104, M-105 i M-106) van ser autoritzats a circular el 1959, mentre que dos cotxes (que encara no disposaven d'equips de tracció) van ser autoritzats a circular com a remolcs amb els números R 105 i R-106. Aquestes dues unitats van prestar servei com a remolcs fins al 1963, quan van ser transformades en motors als tallers de MACOSA.

Coincidint amb aquesta transformació, es va produir la unificació del parc del G.M.B. amb les sèries del Metropolità Transversal. El 20 de maig de 1963, tots els vehicles del tipus B van ser renumerats 3301-3306 (motors) i 3351-3354 (remolcs). Aquesta renumeració va ser provisional, ja que a partir del 2 de març de 1964 es van integrar definitivament en les sèries 331-336 (motors) i R 331-334 (remolcs).

Modificacions i evolució

Durant la seva vida útil, els cotxes de la sèrie 300 van sofrir diverses modificacions:

• La substitució de les bombetes d'incandescència per llums fluorescents el 1949-50.
• El canvi dels colors originals del Gran Metro de Barcelona (G.M.B.) pels colors unificats del Metro de Barcelona (blau i crema) a partir del 1957.
• La substitució dels 12 seients originals per 18 nous seients d'acer i alumini.
• La reconstrucció de la seva carrosseria amb la col·locació del recobriment exterior.
• La substitució de l'enganxall Van Dorn per un del tipus Tomlinson i del pantògraf original per un de nou del model AM-37.
• La instal·lació a alguns cotxes de finestres de doble fulla tipus Young i portes modernitzades.
• La reconstrucció de la carrosseria del cotxe número 331 el 1969, després d'un accident, amb un disseny similar al dels cotxes tipus C.
• La col·locació de fregadors per al tercer carril als cotxes motors arran de la unificació el 1982 de les línies 3 i 3B.

A finals dels anys setanta, els remolcs núms. R 331-333 es van apartar a la cotxera de Roquetes, però la resta de la sèrie va continuar funcionant fins a mitjans dels anys vuitanta, quan l'entrada en servei dels nous trens de la sèrie 3000 va motivar la seva retirada de la circulació.

Retirada i desballestament

Després de ser retirats de la circulació, tots els cotxes de la sèrie 300 van ser traslladats a Can Boixeres. Després de romandre un temps a l'aire lliure, van ser desballestats. Tot i la seva retirada, els trens de la sèrie 300 van deixar una empremta significativa en la història del Metro de Barcelona, sent una part essencial del seu desenvolupament i evolució.

Fotografies dels trens sèrie 300 B