Metro de Barcelona: trenes serie 200 A "Pajaritos"
Inicio --> Metro de Barcelona: material móvil --> Serie 200 A
Idioma / Language >
El 1937, el Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona va prendre la decisió estratègica d'ampliar la seva flota amb la introducció de quatre nous trens de la sèrie 200A.
Aquesta determinació va sorgir com a resposta a la necessitat urgent de reforçar la capacitat de transport davant l'increment de la demanda de passatgers i l'extensió de la xarxa cap a Santa Eulàlia i Marina.
El contracte original per a la fabricació d'aquests trens es va adjudicar a La Maquinista Terrestre y Marítima el 1937, amb una data de lliurament prevista per al 1941. No obstant això, la mala situació econòmica primer i després els devastadors efectes de la Guerra Civil i els conseqüents problemes econòmics van retardar el lliurament d'aquestes unitats fins al 1944.
El primer cotxe, número 251, va començar a circular el 3 de maig de 1944, després d'un període de proves. Anteriorment havia estat traslladat des de les instal·lacions de MTM a Sant Andreu (Barcelona) a través de la línia de MZA, aprofitant que ambdues línies comparteixen ample. Els trens entraven a les vies del Metropolità a través d'un desviament que connectava ambdues xarxes a l'estació de Plaça de Catalunya. L'últim cotxe, 254, va començar a circular el 20 de setembre de 1944.
Els trens de la sèrie 200A van ser concebuts amb característiques tècniques innovadores per a l'època. Cada tren estava equipat amb quatre motors de tracció Elin de 90 HP cadascun, i comptava amb un sistema de control elèctric dual per a una operació eficient. La captació d'energia es realitzava a través de frotadors situats als bogis, i el seu disseny incloïa tres tipus de frens: mecànic, d'aire comprimit i elèctric reostàtic, assegurant així una major seguretat en el seu funcionament.
La carrosseria dels trens era totalment metàl·lica, amb un disseny exterior pintat en blau i crema, colors que després es convertirien en l'estàndard per a la resta de la flota del metro de Barcelona. Aquests trens també es distingien pel seu interior decorat en tons crema i blanc, amb seients de fusta disposats longitudinalment, proporcionant una capacitat oficial per a 194 passatgers, encara que en ocasions van arribar a transportar més de 350 persones.
Durant els seus primers anys, aquests trens van prestar servei principalment durant les hores punta, configurats en dos trens de dues unitats cadascun, i en unitats aïllades durant les hores vall. No obstant això, els problemes mecànics freqüents van portar la companyia a realitzar modificacions significatives en els seus equips. També es va aprofitar per instal·lar un sistema de megafonia i ajustos en la il·luminació i ventilació per millorar la comoditat dels passatgers.
Malgrat aquestes millores, donat el seu mal funcionament els trens de la sèrie 200A van ser retirats temporalment de la circulació a principis dels anys setanta degut a la contínua necessitat de reparacions i l'arribada de noves sèries com la 300 i 400.
No obstant això, la falta de material rodant va obligar a reintroduir aquests trens a finals dels setanta. Es va optar, llavors, perquè formessin un sol tren de quatre cotxes.
Però una vegada més, el resultat va ser decebedor. Per això es va optar per una profunda conversió que va eliminar els seus equips de tracció i va adaptar les seves característiques per integrar-los com a simples remolcs en els trens de la sèrie 400.
Finalment, amb la introducció dels trens de la sèrie 4000 en la dècada dels vuitanta, els trens de la sèrie 200A van ser definitivament retirats del servei i desmantellats.
| CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES PRINCIPALS | |
|---|---|
| Disseny | Cristoph & Unmack AG (Àustria) |
| Fabricant | La Maquinista Terrestre y Marítima, MTM (Barcelona) |
| Unitats construïdes | 4 |
| Anys de recepció | 1944 |
| Tipus de rodament | Bo-Bo E |
| Diàmetre rodes | 838 mm |
| Captació de corrent | Tercer rail, captació per sobre d'aquest mitjançant frotadors en els bogis. Corrente contínua de 1500 V |
| Pes en buit | 34.000 Kg |
| Pes en servei | 46.610 Kg |
| Fre mecànic | Operat manualment amb un volant |
| Fre aire comprimit | Actuació automàtica. Regulat per compressor Knorr W70/75G |
| Fre elèctric | Reostàtic |
| Nombre de motors | 4 |
| Potència de cada motor | 90 HP (66 kW) |
| Tipus de motors | Elin BBf-40 |
| Enganxalls en testeros | Unificats tipus Tomlinson, amb barra fixa opcional |
| Il·luminació interior | 16 bombetes incandescents |
| Capacitat viatgers (oficial) | 150 de peu, 44 asseguts. Total 194. |
| Cabines de conducció | Una a cada extrem |
| Portes | 3 portes dobles electroneumàtiques per costat |
| Ample de via | 1.674 mm |
| Longitud entre topalls | 17.230 mm |
| Longitud entre pivots | 11.300 mm |
| Ample de la caixa | 3.200 mm |
Bibliografia
En 1937, el Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona tomó la decisión estratégica de expandir su flota con la introducción de cuatro nuevos trenes de la serie 200A.
Esta determinación surgió como una respuesta a la necesidad urgente de reforzar la capacidad de transporte ante el incremento de la demanda de pasajeros y la extensión de la red hacia Santa Eulàlia y Marina.
El contrato original para la fabricación de estos trenes se adjudicó a La Maquinista Terrestre y Marítima en 1937, con una fecha de entrega prevista para 1941. Sin embargo, la mala situación económica primero y después los devastadores efectos de la Guerra Civil y los consecuentes problemas económicos retrasaron la entrega de estas unidades hasta 1944.
El primer coche, número 251, empezó a circular el 3 de mayo de 1944, después de un periodo de pruebas. Anteriormente había sido trasladado desde las instalaciones de MTM en Sant Andreu (Barcelona) a través de la línea de MZA, aprovechando que ambas líneas comparten ancho. Los trenes entraban a las vías del Metropolitano a través de un desvío que conectaba ambas redes en la estación de Plaça de Catalunya. El último coche, 254, empezó a circular el 20 de septiembre de 1944.
Los trenes de la serie 200A fueron concebidos con características técnicas innovadoras para la época. Cada tren estaba equipado con cuatro motores de tracción Elin de 90 HP cada uno, y contaba con un sistema de control eléctrico dual para una operación eficiente. La captación de energía se realizaba a través de frotadores ubicados en los bogies, y su diseño incluía tres tipos de frenos: mecánico, de aire comprimido y eléctrico reostático, asegurando así una mayor seguridad en su funcionamiento.
La carrocería de los trenes era totalmente metálica, con un diseño exterior pintado en azul y crema, colores que luego se convertirían en el estándar para el resto de la flota del metro de Barcelona. Estos trenes también se distinguían por su interior decorado en tonos crema y blanco, con asientos de madera dispuestos longitudinalmente, proporcionando una capacidad oficial para 194 pasajeros, aunque en ocasiones llegaron a transportar más de 350 personas.
Durante sus primeros años, estos trenes prestaron servicio principalmente durante las horas punta, configurados en dos trenes de dos unidades cada uno, y en unidades aisladas durante las horas valle. No obstante, los problemas mecánicos frecuentes llevaron a la compañía a realizar modificaciones significativas en sus equipos. También se aprovechó para instalar un sistema de megafonía y ajustes en la iluminación y ventilación para mejorar la comodidad de los pasajeros.
A pesar de estas mejoras, dado su mal funcionamiento los trenes de la serie 200A fueron retirados temporalmente de circulación a principios de los años setenta debido a la continua necesidad de reparaciones y la llegada de nuevas series como la 300 y 400.
Sin embargo, la falta de material rodante obligó a reintroducir estos trenes a finales de los setenta. Se optó, entonces, porque formaran un solo tren de cuatro coches.
Pero una vez más, el resultado fue decepcionante. Por ello se optó por una profunda conversión que eliminó sus equipos de tracción y adaptó sus características para integrarlos como simples remolques en los trenes de la serie 400.
Finalmente, con la introducción de los trenes de la serie 4000 en la década de los ochenta, los trenes de la serie 200A fueron definitivamente retirados del servicio y desmantelados.
| CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS PRINCIPALES | |
|---|---|
| Diseño | Cristoph & Unmack AG (Austria) |
| Fabricante | La Maquinista Terrestre y Marítima, MTM (Barcelona) |
| Unidades construidas | 4 |
| Años de recepción | 1944 |
| Tipo de rodaje | Bo-Bo E |
| Diámetro ruedas | 838 mm |
| Toma de corriente: | Tercer carril, captación por encima de éste mediante frotadores en los bogies. Corriente continua de 1500 V |
| Peso en vacío | 34.000 Kg |
| Peso en servicio | 46.610 Kg |
| Freno mecánico | Operado manualmente con un volante |
| Freno aire comprimido | Actuación automática. Regulado por compresor Knorr W70/75G |
| Freno eléctrico | Reostático |
| Número de motores | 4 |
| Potencia de cada motor | 90 HP (66 kW) |
| Tipo de motores | Elin BBf-40 |
| Enganches en testeros | Unificados tipo Tomlinson, con barra fija opcional |
| Iluminación interior | 16 bombillas incandescentes |
| Capacidad viajeros (oficial) | 150 de pie, 44 sentados. Total 194. |
| Cabinas de conducción | Una en cada extremo |
| Puertas | 3 puertas dobles electroneumáticas por lado |
| Ancho de vía | 1.674 mm |
| Longitud entre topes | 17.230 mm |
| Longitud entre pivotes | 11.300 mm |
| Ancho de la caja | 3.200 mm |
Bibliografía
In 1937, the Transversal Metropolitan Railway of Barcelona made the strategic decision to expand its fleet with the introduction of four new trains of the 200A series.
This decision arose in response to the urgent need to increase capacity to cope with the rising passenger demand and the extension of the network towards Santa Eulàlia and Marina.
The original contract for the manufacture of these trains was awarded to La Maquinista Terrestre y Marítima in 1937, with a delivery date scheduled for 1941. However, the poor economic situation initially, and later the devastating effects of the Civil War and subsequent economic problems, delayed the delivery of these units until 1944.
The first car, number 251, began service on May 3, 1944, after a testing period. Previously it had been transferred from the MTM facilities in Sant Andreu (Barcelona) via the MZA line, taking advantage of the shared gauge. The trains entered the Metro tracks through a switch connecting both networks at Plaça de Catalunya station. The last car, 254, started service on September 20, 1944.
The 200A series trains were designed with innovative technical features for the time. Each train was equipped with four Elin traction motors of 90 HP each and featured a dual electric control system for efficient operation. Power was collected through collectors located on the bogies, and their design included three types of brakes: mechanical, compressed air, and rheostatic electric, thus ensuring greater safety in operation.
The bodywork of the trains was entirely metal, with an exterior design painted in blue and cream, colors that would later become the standard for the rest of the Barcelona metro fleet. These trains were also distinguished by their interior decorated in cream and white tones, with longitudinally arranged wooden seats, providing an official capacity of 194 passengers, although they occasionally carried more than 350 people.
During their early years, these trains primarily served during peak hours, configured as two trains of two units each, and as single units during off-peak hours. However, the frequent mechanical problems led the company to make significant modifications to their equipment. It was also an opportunity to install a public address system and make adjustments to lighting and ventilation to improve passenger comfort.
Despite these improvements, due to their poor performance, the 200A series trains were temporarily withdrawn from service in the early 1970s due to the continuous need for repairs and the arrival of new series such as the 300 and 400.
However, the lack of rolling stock forced the reintroduction of these trains in the late seventies. It was then decided to form a single train of four cars.
But once again, the result was disappointing. Therefore, a major conversion was undertaken, removing their traction equipment and adapting them as simple trailers for the 400 series trains.
Finally, with the introduction of the 4000 series trains in the 1980s, the 200A series trains were definitively withdrawn from service and dismantled.
| MAIN TECHNICAL CHARACTERISTICS | |
|---|---|
| Design | Cristoph & Unmack AG (Austria) |
| Manufacturer | La Maquinista Terrestre y Marítima, MTM (Barcelona) |
| Units built | 4 |
| Years of reception | 1944 |
| Type of running gear | Bo-Bo E |
| Wheel diameter | 838 mm |
| Power intake | Third rail, top contact via collectors on the bogies. 1500 V DC |
| Empty weight | 34,000 Kg |
| Weight in service | 46,610 Kg |
| Mechanical brake | Manually operated with a wheel |
| Compressed air brake | Automatic operation. Regulated by Knorr W70/75G compressor |
| Electric brake | Rheostatic |
| Number of motors | 4 |
| Power of each motor | 90 HP (66 kW) |
| Type of motors | Elin BBf-40 |
| Couplings on ends | Unified Tomlinson type, with optional fixed bar |
| Interior lighting | 16 incandescent bulbs |
| Passenger capacity (official) | 150 standing, 44 seated. Total 194. |
| Driver's cabins | One at each end |
| Doors | 3 double electropneumatic doors per side |
| Track gauge | 1,674 mm |
| Length over buffers | 17,230 mm |
| Length between pivots | 11,300 mm |
| Body width | 3,200 mm |
Bibliography
