Metro de Barcelona: trens sèrie 200 A "Pajaritos"

Inici --> Metro de Barcelona: material mòbil --> Sèrie 200 A

El 1937, el Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona va prendre la decisió estratègica d'ampliar la seva flota amb la introducció de quatre nous trens de la sèrie 200A.

Aquesta determinació va sorgir com a resposta a la necessitat urgent de reforçar la capacitat de transport davant l'increment de la demanda de passatgers i l'extensió de la xarxa cap a Santa Eulàlia i Marina.

El contracte original per a la fabricació d'aquests trens es va adjudicar a La Maquinista Terrestre y Marítima el 1937, amb una data de lliurament prevista per al 1941. No obstant això, la mala situació econòmica primer i després els devastadors efectes de la Guerra Civil i els conseqüents problemes econòmics van retardar el lliurament d'aquestes unitats fins al 1944.

El primer cotxe, número 251, va començar a circular el 3 de maig de 1944, després d'un període de proves. Anteriorment havia estat traslladat des de les instal·lacions de MTM a Sant Andreu (Barcelona) a través de la línia de MZA, aprofitant que ambdues línies comparteixen ample. Els trens entraven a les vies del Metropolità a través d'un desviament que connectava ambdues xarxes a l'estació de Plaça de Catalunya. L'últim cotxe, 254, va començar a circular el 20 de setembre de 1944.

Els trens de la sèrie 200A van ser concebuts amb característiques tècniques innovadores per a l'època. Cada tren estava equipat amb quatre motors de tracció Elin de 90 HP cadascun, i comptava amb un sistema de control elèctric dual per a una operació eficient. La captació d'energia es realitzava a través de frotadors situats als bogis, i el seu disseny incloïa tres tipus de frens: mecànic, d'aire comprimit i elèctric reostàtic, assegurant així una major seguretat en el seu funcionament.

La carrosseria dels trens era totalment metàl·lica, amb un disseny exterior pintat en blau i crema, colors que després es convertirien en l'estàndard per a la resta de la flota del metro de Barcelona. Aquests trens també es distingien pel seu interior decorat en tons crema i blanc, amb seients de fusta disposats longitudinalment, proporcionant una capacitat oficial per a 194 passatgers, encara que en ocasions van arribar a transportar més de 350 persones.

Durant els seus primers anys, aquests trens van prestar servei principalment durant les hores punta, configurats en dos trens de dues unitats cadascun, i en unitats aïllades durant les hores vall. No obstant això, els problemes mecànics freqüents van portar la companyia a realitzar modificacions significatives en els seus equips. També es va aprofitar per instal·lar un sistema de megafonia i ajustos en la il·luminació i ventilació per millorar la comoditat dels passatgers.

Malgrat aquestes millores, donat el seu mal funcionament els trens de la sèrie 200A van ser retirats temporalment de la circulació a principis dels anys setanta degut a la contínua necessitat de reparacions i l'arribada de noves sèries com la 300 i 400.

No obstant això, la falta de material rodant va obligar a reintroduir aquests trens a finals dels setanta. Es va optar, llavors, perquè formessin un sol tren de quatre cotxes.

Però una vegada més, el resultat va ser decebedor. Per això es va optar per una profunda conversió que va eliminar els seus equips de tracció i va adaptar les seves característiques per integrar-los com a simples remolcs en els trens de la sèrie 400.

Finalment, amb la introducció dels trens de la sèrie 4000 en la dècada dels vuitanta, els trens de la sèrie 200A van ser definitivament retirats del servei i desmantellats.

Bibliografia

• El Metro de Barcelona-II, Història i tècnica. Carles Salmerón i Bosch. Editorial Terminus. 1992.
• Arxiu TMB
• Els autobusos de Barcelona