En totes aquestes línies, la major part del
material emprat, sobretot les locomotores, era d’importació, ja
que en cap punt del país existia una indústria preparada per poder
afrontar una construcció tant complexa.
El primer pas cap a una indústria ferroviària espanyola, va ser la
construcció de la locomotora “La Española” el 1853, que malgrat
ser construïda a Espanya, es va fer amb peces importades.
El següent pas, ja més seriós, es donà l’any 1855, quan es va fundar l’empresa “La Maquinista Terrestre y Marítima” (MTM). Aquesta nova fàbrica dedicada a tot tipus de maquinària pesant, es va situar en els terrenys del barri barceloní de “La Barceloneta”, molt a prop de l’estació d’origen del ferrocarril Barcelona-Mataró.
L'origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt (Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839) i la societat La Barcelonesa (Tous, Ascacíbar i Companyia), fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar.
La MTM tindria un paper fonamental en el desenvolupament posterior del ferrocarril espanyol. Malgrat això, cal tenir en compte que van ser pocs els dissenys realment originals de MTM, ja que normalment tot es construïa sota llicència d’empreses estrangeres i, fins i tot, algunes peces del muntatge s’importaven directament de l’exterior.
La causa que mai es desenvolupés la indústria ferroviària foren les lleis proteccionistes de l’època, les quals asseguraven la supervivència de les empreses, però no incentivaven la creació de centres de disseny de tecnologia propis, per la qual cosa calia comprar les llicències fora del país. Això, amplificat per la falta de competència, feien que els costos fossin molt superiors al de les empreses d’altres països i la competència, impossible.