El 27 de novembre de 1825, es va inaugurar el primer ferrocarril del
món, que unia les localitats britàniques de Darlington i Stockton.
Des d’aquest moment, va començar l’expansió d’aquest mitjà de
transport per tot el món.
En aquell moment, Espanya ja no era una de les principals potències
mundials, i l’economia no passava bons moments. Fou per això que,
malgrat van haver diversos intents de construir línies de
ferrocarril, totes les iniciatives van fracassar per falta de
pressupost.
Espanya, no obstant, encara mantenia algunes colònies. Fou en una
d’aquestes colònies, a Cuba, on es construí el que pot considerar-se
el primer ferrocarril fet sota administració espanyola. Es tractava
de la línia La Havana – Bejucal, inaugurada el 19 de novembre de
1837 dedicada al transport de sucre. Aquest era el primer tram de la
línia que, just un any després, el 19 de Novembre de 1838, seria
allargada fins a la Villa de Güines.
Fou la primera línia llatinoamericana, i per la seva construcció es
van utilitzar locomotores importades del Regne Unit i construïdes
per la firma Braithwhite. No obstant, donat el nefast resultat que
van donar, molt aviat foren substituïdes per locomotores construïdes
als Estats Units d’Amèrica per les empreses Baldwin i Norris.
Per tal de construir aquesta línia, s’havia creat una junta
directiva formada pel Comte de Fernandina, Joaquin Gómez i el català
Miquel Biada. El dia de la inauguració, el senyor Miquel Biada,
satisfet per la feina feta, va comentar a l’aleshores governador de
l’Havana, el General Tacón: "cuando vuelva a mi país, antes de un
año habré unido Barcelona con mi pueblo". El seu poble natal era
Mataró, i només es va equivocar en el fet que va trigar força més
d’un any a realitzar el seu somni
Miquel Biada, doncs, aviat es convertiria en la persona possiblement
més rellevant de la història del ferrocarril espanyol i ibèric.