Metro de Barcelona: trenes serie 100
Inicio --> Metro de Barcelona: material móvil --> Serie 100
Idioma / Language >
Història de la Sèrie 100 del Metro de Barcelona
La Sèrie 100 estava composta pels primers trens que van circular pel Metro Transversal de Barcelona (actualment L1), des de la seva inauguració el 1926 (veure la història del metro de Barcelona). Aquests trens no només van marcar una fita en la història del transport públic de Barcelona sinó que també van establir estàndards en l'enginyeria de transport urbà que van ser admirats a nivell mundial.
Els trens de la Sèrie 100 van ser fabricats per la companyia local Material para Ferrocarriles y Construcciones (MACOSA). Destacaven per la seva mida: van ser els més grans del món durant 35 anys i sens dubte, són les unitats de metro més impressionants que han circulat a Espanya fins a la data, tant en dimensions com en capacitat. Això es deu al seu particular ample de via (1672 mm) i al seu gàlib molt més ample del que és habitual en els ferrocarrils de tot el món.
Inicialment la companyia va comprar 10 unitats. Però a causa de l'augment de passatgers esperat per a l'Exposició Internacional de 1929, va ampliar la comanda a 12 unitats.
La circulació va començar el 10 de juny de 1926, el dia en què es va inaugurar el nou Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona. Des d'aquest moment, els trens de la sèrie 100 normalment circulaven sols. No obstant això, en hores punta també podien circular dues unitats acoblades.
Característiques Tècniques de la Sèrie 100
Amb una longitud de 21,900 mm, eren els trens urbans més grans del món fins a 1967. El seu disseny incloïa característiques com finestres ovalades i un esquema de color distintiu que els feia fàcilment recognoscibles. L'interior estava dissenyat per maximitzar l'espai i la comoditat, inicialment amb seients disposats perpendicularment que després van ser reemplaçats per bancs longitudinals per augmentar la capacitat.
La propulsió d'aquests trens anava a càrrec de quatre motors elèctrics General Electric de 130 CV cadascun en cada cotxe motor, alimentats a través d'un tercer rail amb una tensió de 1500V. Els bogis, dissenyats pel fabricant americà J.G. Brill, eren robustos i fiables, adequats per a la gestió de la càrrega i el volum de passatgers que aquests trens transportaven diàriament.
Innovacions i modernitzacions
Al llarg de la seva història, la Sèrie 100 va experimentar diverses modificacions que reflectien els canvis en les necessitats dels usuaris i els avenços tecnològics. El 1959, els trens van ser modernitzats; es van canviar les finestres ovalades per rectangulars, es van ajustar els interiors i es va modificar l'esquema de color a un més contemporani blau i crema. Aquests canvis no només van millorar l'estètica dels trens sinó que també van millorar l'experiència de l'usuari.
Com a curiositat, als anys 50 es va instal·lar un sistema de megafonia mitjançant el qual el conductor anunciava la següent estació. Aquest sistema només va funcionar durant uns pocs anys.
Impacte cultural i social
Els trens de la Sèrie 100 van ser coneguts popularment com a "salons rodants" a causa del seu elegant disseny i confort. La influència d'aquests trens en la cultura urbana de Barcelona és notable, ja que van ajudar a modelar la percepció pública del metro com un mitjà de transport modern i accessible.
Conservació i llegat
Van ser retirats l'any 1979, i es van recuperar i restaurar alguns cotxes l'any 1981 arribant a fer sortides històriques periòdiques. Malauradament, més endavant les autoritats van considerar aquests actes una molèstia i els trens van ser abandonats a la seva sort i fins i tot desballestats. Actualment només queda el número 126, guardat a les instal·lacions de TMB, i el número 124 (sense motors) a les instal·lacions militars de Sant Gregori a Saragossa.
| CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES PRINCIPALS | |
|---|---|
| Disseny | Dyle et Bacalan |
| Fabricant | Casa Girona (Material para Ferrocarriles y Construcciones, MFC) |
| Unitats construïdes | 12 |
| Anys de recepció | 1926/1929 |
| Tipus de rodament | Bo-Bo E. Bogis Brill 27MCB4 fabricats a França |
| Preses de corrent | Tercer rail, captació per sobre d'aquest. Corrente contínua de 1500 V |
| Pes del vehicle amb bogis i motors | 55,7 Tm |
| Fre mecànic | Accionat amb volant |
| Fre de servei | Aire comprimit, automàtic |
| Fre d'emergència | Elèctric, motors en curtcircuit |
| Motors | 4 en cada tren, tipus General Electric GE-284 de 130 CV |
| Enganxalls | Automàtics tipus Tomlinson, amb barra opcional |
| Carrosseria | Metàl·lica, amb 3 portes dobles electroneumàtiques per costat |
| Cabines de conducció | 2, una a cada extrem |
| Longitud entre testeros | 21.690 mm |
| Amplada de la caixa | 3.205 mm |
| Il·luminació interior | 16 bombetes incandescents |
| Capacitat de passatgers | 54 asseguts i 238 drets (292 en total) |
Bibliografia
Historia de la Serie 100 del Metro de Barcelona
La Serie 100 estaba compuesta por los primeros trenes que circularon por el Metro Transversal de Barcelona (actualmente L1), desde su inauguración en 1926 (ver la historia del metro de Barcelona). Estos trenes no solo marcaron un hito en la historia del transporte público de Barcelona sino que también establecieron estándares en la ingeniería de transporte urbano que fueron admirados a nivel mundial.
Los trenes de la Serie 100 fueron fabricados por la compañía local Material para Ferrocarriles y Construcciones (MACOSA). Destacaron por su tamaño: fueron los más grandes del mundo durante 35 años y sin duda, son las unidades de metro más impresionantes que han circulado en España hasta la fecha, tanto en dimensiones como en capacidad. Esto es debido a su particular ancho de vía (1672 mm) y a su gálibo mucho más ancho del habitual en los ferrocarriles de todo el mundo.
En un principio la compañía compró 10 unidades. Pero debido al aumento de pasajeros esperado para la Exposición Internacional de 1929, amplió el pedido a 12 unidades.
La circulación empezó el 10 de junio de 1926, el día en que se inauguró el nuevo Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona. desde ese momento, los trenes de la serie 100 normalmente circulaban en solitario. No obstante, en horas punta también podían circular dos unidades acopladas.
Características Técnicas de la Serie 100
Con una longitud de 21,900 mm, eran los trenes urbanos más grandes del mundo hasta 1967. Su diseño incluía características como ventanas ovaladas y un esquema de color distintivo que los hacían fácilmente reconocibles. El interior estaba diseñado para maximizar el espacio y la comodidad, inicialmente con asientos dispuestos perpendicularmente que luego fueron reemplazados por bancos longitudinales para aumentar la capacidad.
La propulsión de estos trenes corría a cargo de cuatro motores eléctricos General Electric de 130 CV cada uno en cada coche motor, alimentados a través de un tercer carril con una tensión de 1500V. Los bogíes, diseñados por el fabricante americano J.G. Brill, eran robustos y fiables, adecuados para el manejo de la carga y el volumen de pasajeros que estos trenes transportaban diariamente.
Innovaciones y modernizaciones
A lo largo de su historia, la Serie 100 experimentó varias modificaciones que reflejaban los cambios en las necesidades de los usuarios y los avances tecnológicos. En 1959, los trenes fueron modernizados; se cambiaron las ventanas ovaladas por rectangulares, se ajustaron los interiores y se modificó el esquema de color a un más contemporáneo azul y crema. Estos cambios no solo mejoraron la estética de los trenes sino que también mejoraron la experiencia del usuario.
Como curiosidad, en los años 50 se instaló un sistema de megafonía mediante el cual el conductor anunciaba la siguiente estación. Este sistema sólo funcionó durante unos pocos años.
Impacto cultural y social
Los trenes de la Serie 100 fueron conocidos popularmente como "salones rodantes" debido a su elegante diseño y confort. La influencia de estos trenes en la cultura urbana de Barcelona es notable, ya que ayudaron a modelar la percepción pública del metro como un medio de transporte moderno y accesible.
Conservación y legado
Fueron retirados en el año 1979, y se recuperaron y restauraron algunos coches en el año 1981 llegando a hacer salidas históricas periódicas. Lamentablemente, más adelante las autoridades consideraron estos actos una molestia y los trenes fueron abandonados a su suerte e incluso desguazados. Actualmente sólo queda el número 126, guardado en las instalaciones de TMB, y el número 124 (sin motores) en las instalaciones militares de San Gregorio en Zaragoza.
| CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS PRINCIPALES | |
|---|---|
| Diseño | Dyle et Bacalan |
| Fabricante | Casa Girona (Material para Ferrocarriles y Construcciones, MFC) |
| Unidades construidas | 12 |
| Años de recepción | 1926/1929 |
| Tipo de rodaje | Bo-Bo E. Bogies Brill 27MCB4 fabricados en Francia |
| Toma de corriente | Tercer carril, captación por encima de éste. Corriente continua de 1500 V |
| Peso del vehículo con trucks y motores | 55,7 Tm |
| Freno mecánico | Accionado con volante |
| Freno de servicio | Aire comprimido, automático |
| Freno de urgencia | Eléctrico, motores en cortocircuito |
| Motores | 4 en cada tren, tipo General Electric GE-284 de 130 CV |
| Enganches | Automáticos tipo Tomlinson, con barra opcional |
| Carrocería | Metálica, con 3 puertas dobles electroneumáticas por costado |
| Cabinas de conducción | 2, una en cada extremo |
| Longitud entre testeros | 21.690 mm |
| Ancho de la caja | 3.205 mm |
| Iluminación interior | 16 bombillas incandescentes |
| Capacidad de viajeros | 54 sentados y 238 de pie (292 en total) |
Bibliografía
History of the 100 Series of the Barcelona Metro
The 100 Series consisted of the first trains that ran on the Transversal Metro of Barcelona (currently L1), since its inauguration in 1926 (see the history of the Barcelona metro). These trains not only marked a milestone in the history of public transport in Barcelona but also set standards in urban transport engineering that were admired worldwide.
The 100 Series trains were manufactured by the local company Material para Ferrocarriles y Construcciones (MACOSA). They stood out for their size: they were the largest in the world for 35 years and without a doubt, they are the most impressive metro units that have circulated in Spain to date, both in dimensions and capacity. This is due to their particular track gauge (1672 mm) and a much wider loading gauge than usual in railways around the world.
Initially, the company bought 10 units. But due to the expected increase in passengers for the International Exposition of 1929, the order was expanded to 12 units.
Circulation began on June 10, 1926, the day the new Transversal Metropolitan Railway of Barcelona was inaugurated. From that moment, the 100 series trains usually ran solo. However, during peak hours two coupled units could also run.
Technical Characteristics of the 100 Series
With a length of 21,900 mm, they were the largest urban trains in the world until 1967. Their design included features like oval windows and a distinctive color scheme that made them easily recognizable. The interior was designed to maximize space and comfort, initially with seats arranged perpendicularly which were later replaced by longitudinal benches to increase capacity.
The propulsion of these trains was provided by four General Electric electric motors of 130 HP each in each motor car, powered through a third rail with a voltage of 1500V. The bogies, designed by the American manufacturer J.G. Brill, were robust and reliable, suitable for handling the load and volume of passengers these trains transported daily.
Innovations and Modernizations
Throughout their history, the 100 Series underwent several modifications that reflected changes in user needs and technological advances. In 1959, the trains were modernized; oval windows were replaced by rectangular ones, interiors were adjusted, and the color scheme was changed to a more contemporary blue and cream. These changes not only improved the aesthetics of the trains but also enhanced the user experience.
As a curiosity, in the 1950s, a PA system was installed through which the conductor announced the next station. This system only worked for a few years.
Cultural and Social Impact
The 100 Series trains were popularly known as "rolling lounges" due to their elegant design and comfort. The influence of these trains on the urban culture of Barcelona is remarkable, as they helped shape the public's perception of the metro as a modern and accessible means of transport.
Conservation and Legacy
They were retired in 1979, and some cars were recovered and restored in 1981, making periodic historical outings. Unfortunately, later the authorities considered these acts a nuisance and the trains were left to their fate and even scrapped. Currently, only number 126 remains, stored in TMB facilities, and number 124 (without motors) in the military facilities of San Gregorio in Zaragoza.
| MAIN TECHNICAL CHARACTERISTICS | |
|---|---|
| Design | Dyle et Bacalan |
| Manufacturer | Casa Girona (Material para Ferrocarriles y Construcciones, MFC) |
| Units built | 12 |
| Years of reception | 1926/1929 |
| Type of running gear | Bo-Bo E. Brill 27MCB4 bogies manufactured in France |
| Power intake | Third rail, top contact. 1500 V DC |
| Vehicle weight with bogies and motors | 55.7 Tm |
| Mechanical brake | Operated with a wheel |
| Service brake | Compressed air, automatic |
| Emergency brake | Electric, motors short-circuited |
| Motors | 4 in each train, General Electric GE-284 type of 130 HP |
| Couplings | Automatic Tomlinson type, with optional bar |
| Bodywork | Metallic, with 3 double electropneumatic doors per side |
| Driver's cabins | 2, one at each end |
| Length between ends | 21,690 mm |
| Width of the body | 3,205 mm |
| Interior lighting | 16 incandescent bulbs |
| Passenger capacity | 54 seated and 238 standing (292 in total) |
