Metro de Barcelona: trens sèrie 100

Inici --> Metro de Barcelona: material mòbil --> Sèrie 100

Història de la Sèrie 100 del Metro de Barcelona

La Sèrie 100 estava composta pels primers trens que van circular pel Metro Transversal de Barcelona (actualment L1), des de la seva inauguració el 1926 (veure la història del metro de Barcelona). Aquests trens no només van marcar una fita en la història del transport públic de Barcelona sinó que també van establir estàndards en l'enginyeria de transport urbà que van ser admirats a nivell mundial.

Els trens de la Sèrie 100 van ser fabricats per la companyia local Material para Ferrocarriles y Construcciones (MACOSA). Destacaven per la seva mida: van ser els més grans del món durant 35 anys i sens dubte, són les unitats de metro més impressionants que han circulat a Espanya fins a la data, tant en dimensions com en capacitat. Això es deu al seu particular ample de via (1672 mm) i al seu gàlib molt més ample del que és habitual en els ferrocarrils de tot el món.

Inicialment la companyia va comprar 10 unitats. Però a causa de l'augment de passatgers esperat per a l'Exposició Internacional de 1929, va ampliar la comanda a 12 unitats.

La circulació va començar el 10 de juny de 1926, el dia en què es va inaugurar el nou Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona. Des d'aquest moment, els trens de la sèrie 100 normalment circulaven sols. No obstant això, en hores punta també podien circular dues unitats acoblades.

Característiques Tècniques de la Sèrie 100

Amb una longitud de 21,900 mm, eren els trens urbans més grans del món fins a 1967. El seu disseny incloïa característiques com finestres ovalades i un esquema de color distintiu que els feia fàcilment recognoscibles. L'interior estava dissenyat per maximitzar l'espai i la comoditat, inicialment amb seients disposats perpendicularment que després van ser reemplaçats per bancs longitudinals per augmentar la capacitat.

La propulsió d'aquests trens anava a càrrec de quatre motors elèctrics General Electric de 130 CV cadascun en cada cotxe motor, alimentats a través d'un tercer rail amb una tensió de 1500V. Els bogis, dissenyats pel fabricant americà J.G. Brill, eren robustos i fiables, adequats per a la gestió de la càrrega i el volum de passatgers que aquests trens transportaven diàriament.

Innovacions i modernitzacions

Al llarg de la seva història, la Sèrie 100 va experimentar diverses modificacions que reflectien els canvis en les necessitats dels usuaris i els avenços tecnològics. El 1959, els trens van ser modernitzats; es van canviar les finestres ovalades per rectangulars, es van ajustar els interiors i es va modificar l'esquema de color a un més contemporani blau i crema. Aquests canvis no només van millorar l'estètica dels trens sinó que també van millorar l'experiència de l'usuari.

Com a curiositat, als anys 50 es va instal·lar un sistema de megafonia mitjançant el qual el conductor anunciava la següent estació. Aquest sistema només va funcionar durant uns pocs anys.

Impacte cultural i social

Els trens de la Sèrie 100 van ser coneguts popularment com a "salons rodants" a causa del seu elegant disseny i confort. La influència d'aquests trens en la cultura urbana de Barcelona és notable, ja que van ajudar a modelar la percepció pública del metro com un mitjà de transport modern i accessible.

Conservació i llegat

Van ser retirats l'any 1979, i es van recuperar i restaurar alguns cotxes l'any 1981 arribant a fer sortides històriques periòdiques. Malauradament, més endavant les autoritats van considerar aquests actes una molèstia i els trens van ser abandonats a la seva sort i fins i tot desballestats. Actualment només queda el número 126, guardat a les instal·lacions de TMB, i el número 124 (sense motors) a les instal·lacions militars de Sant Gregori a Saragossa.

Bibliografia

• El Metro de Barcelona-II, Història i tècnica. Carles Salmerón i Bosch. Editorial Terminus. 1992.
• Arxiu TMB
• Els autobusos de Barcelona