Metro de Barcelona: la història

Inici --> Metro de Barcelona: la història

BREU RESUM DE LA HISTÒRIA DEL METRO DE BARCELONA. 1924-2003

L’actual xarxa de metro de Barcelona prové de la unió de dues antigues companyies privades que van operar per separat fins als anys 60, quan es van unir en una sola de caràcter públic per raons politicoeconòmiques.

Els primers projectes per dotar Barcelona d’una xarxa de ferrocarril metropolità van aparèixer el 1907, quan es va proposar la construcció d’un ferrocarril subterrani entre el port i la part alta de la ciutat amb un ample de via d’1.435 mm (internacional). Aquest projecte no es va dur a terme fins al 1924, quan s’inaugurà el tram Lesseps–Pl. Catalunya de la Companyia del Gran Metro de Barcelona. Aquest s’allargaria fins a la Rambla (prop de l’actual Liceu, L3), d’una banda, i fins a Correus (prop de l’actual Barceloneta, L4) de l’altra, apareixent així una xarxa en forma de Y que es bifurcava a l’estació d’Aragó (actual Passeig de Gràcia, L3).

Obres del Gran Metro a la Rambla de Barcelona (any 1924 aprox.). Arxiu TMB.

El segon projecte fou proposat per primera vegada el 1912 i tractava d’unir, mitjançant un ferrocarril subterrani, les principals estacions de ferrocarril existents en aquell moment a Barcelona. Per aquest motiu, es va decidir que es construís amb un ample de via de 1.672 mm, el mateix que el de la xarxa ferroviària convencional espanyola. Això la converteix en una de les línies de ferrocarril metropolità més amples (tant de caixes com de via) del món.

Evolució del Metro de Barcelona

El projecte definitiu fou dut a terme per la companyia del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona el 1926, inaugurant-se aleshores el tram Bordeta (prop de l’actual Santa Eulàlia, L1)–Pl. Catalunya. Aquesta línia va créixer a poc a poc, de tal manera que el 1933 ja arribava fins a Marina i el 1954 fins a Fabra i Puig. Aquesta línia forma actualment la línia L1 del Metro de Barcelona.

Cotxeres del Metro Transversal de Barcelona a Santa Eulàlia, any 1929. Arxiu TMB.

Aquesta mateixa companyia construí, el 1959, el tram de la nova línia 2 comprès entre Sagrera i Horta, actualment integrat a la línia L5. Aquest tram es va construir en ample internacional (1.435 mm). A partir dels anys 60, les dues empreses es fusionen i passen a dependre de l’Ajuntament de Barcelona. És aleshores quan es construeixen les línies L4 i L5 i s’allarguen les ja existents L1 i L3. El 1969 s’inaugura el primer tram de la L5, comprès entre Diagonal i Collblanc, que s’aniria allargant progressivament fins a absorbir la línia 2.

Centre de Control de Trànsit del Metro de Barcelona, a l’estació de Sagrada Família, el 1973. Arxiu TMB.

El 1973 entra en servei la L4, amb un primer tram entre Joanic i Jaume I. Aquesta línia no era sinó la separació del ramal Correus de la L3 prolongat cap a la part alta de Barcelona. En les dècades següents es procedeix lentament a l’ampliació paulatina de les quatre línies.

Als anys 70, comença la construcció d’una nova línia, la L2. Recordem que l’anterior línia 2 ja no existia com a tal, ja que fou integrada a la L5. Degut tant a problemes polítics com financers i tècnics, la construcció d’aquesta línia s’abandona quan la major part dels túnels ja es trobaven acabats. Finalment, s’inaugura la L2 el 1994 en una primera fase entre Sagrada Família i Paral·lel, inaugurant-se el 1997 la prolongació des de Sagrada Família fins a La Pau.

El 2002, després de molts anys de poca activitat constructiva i aprofitant el bon moment econòmic que travessava Espanya, s’aprova la construcció d’una nova línia amb dos ramals a cada extrem, denominada L9 i L10, que havia de travessar tota la ciutat des de Santa Coloma de Gramenet i Badalona fins a la Zona Franca i l’Aeroport. Es publicità com la línia més llarga d’Europa, ja que havia d’assolir els 47,8 km de longitud quan fos acabada, dels quals 43,71 km serien subterranis i la resta en viaducte.

Les obres de la L9/L10 comencen el 2003 i s’havien d’acabar el 2007, però a mesura que avançava la construcció, el pressupost es disparava. A més, el col·lapse d’un túnel mentre s’executava la prolongació de la L5 al Carmel el 2005 fa revisar totes les obres i retarda el calendari de les L9 i L10.

Finalment, el 2009 s’inaugura el primer tram, completant-se el tram nord fins a Sagrera el 2010. Degut a la crisi econòmica iniciada el 2008, les obres queden gairebé aturades i no és fins al 2016 que s’inaugura el tram sud entre l’Aeroport i la Zona Universitària, inaugurant-se altres estacions el 2019.

Així, el 2019 la línia queda dividida en tres trams aïllats: un al sud (amb dos ramals), un altre al nord (amb dos ramals més) i el tram central, encara sense construir per manca de pressupost i sense calendari definit.

Projectes de futur de la xarxa de Metro de Barcelona

L'any 2022 es reprenen les obres de la L9/L10, amb el següent calendari previst:

• 2027: posada en servei del tram Sagrera - Guinardó, amb quatre estacions: la Sagrera-TAV, la Sagrera (nova estació definitiva), Plaça de Maragall i Guinardó - Hospital de Sant Pau.
• 2030: posada en servei del tram Guinardó - Lesseps i de l'estació Camp Nou.
• 2031: obertura de la línia sencera.
• 2032: posada en servei de les últimes estacions: Manuel Girona i Putxet.

Plànol de construcció de la L9/L10 del Metro de Barcelona. El TRAM 3 és l’últim a construir-se. Autor desconegut

Altres projectes en estudi o en construcció (a data de 2025) són:

• L1: prolongacions fins al Prat per un costat i fins al centre de Badalona per l'altre,
• L2: prolongació fins a la Zona Franca passant per Montjuic, la
• L3: prolongació fins a Trinitat Vella per un costat i fins Sant Feliu de Llobregat per l'altre.
• L4: prolongació fins a l’estació de la Sagrera.

Integració de la xarxa de metro

Des de fa anys s’ha aconseguit la total integració del Metro de Barcelona amb les línies urbanes de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ja que aquesta companyia posseeix 3 línies de ferrocarril subterrani (a més de diverses línies interurbanes) totalment equiparables a les línies explotades actualment pel Metro de Barcelona.

Així, actualment (2025) Barcelona disposa d’una xarxa d’11 línies de ferrocarril metropolità totalment integrades tant en servei com en tarifes. A la integració tarifària també s’hi ha sumat l’empresa ferroviària estatal, RENFE, la majoria de companyies d’autobusos de la zona central de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la companyia de Tramvia Metropolità.