Renfe / ADIF: Barcelona - Passeig de Gràcia
Inicio --> Renfe / ADIF Estaciones en Cataluña --> Estaciones en Barcelona Ciudad --> Barcelona - Passeig de Gràcia
Idioma / Language >
Història
El 1900 es va prendre la decisió de construir un nou baixador a Barcelona per solucionar els problemes que sorgien amb les dues estacions principals de la ciutat, que es trobaven en llocs incòmodes per a alguns viatgers.
En un principi, es va considerar ubicar-lo entre els carrers Villarroel i Borrell, però al final es va triar situar-lo al passeig de Gràcia per a una major comoditat dels viatgers il·lustres. Eduardo Maristany i Gibert va liderar el projecte del baixador i va treballar amb l'arquitecte Salvador Soteras i l'enginyer Rafael Coderch per dissenyar un edifici modernista que fos d'acord amb les noves construccions de la ciutat.
El baixador del passeig de Gràcia es va convertir en un punt d'arribada important per a personalitats de la política, l'esport i l'art, gràcies a l'elegància de les seves instal·lacions.
Va ser inaugurat el 1902 i juntament amb altres importants edificis d'utilitat pública, es va convertir en un símbol de la modernització de la ciutat.
Amb el temps, el creixent tràfic automobilístic va portar les autoritats a cobrir la rasa ferroviària amb l'amplada del carrer Aragó. Com a resultat, el 1959 es va anunciar l'enderroc dels dos edificis de l'estació, i el 1960 es va completar la cobertura de la rasa.
Les dependències de l'estació es van traslladar als soterranis del passeig de Gràcia, deixant el carrer Aragó com una via ràpida de circulació.
Actualitat
L'estació al passeig de Gràcia actualment compta amb quatre entrades des del carrer, ubicades a cada cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó. Totes les entrades porten al mateix vestíbul, que també té accés directe a la línia L3 del metro de Barcelona. El vestíbul de l'estació té finestretes, màquines expenedores de bitllets i un quiosc.
Els trens circulen en un nivell inferior, amb dues vies i andanes laterals, i cada andana té una cafeteria. Per accedir al nivell inferior des del vestíbul, cal utilitzar escales fixes. A més, la via 2 té accés directe des del passadís de connexió amb el metro.
A la intersecció amb el carrer Pau Claris, hi ha un vestíbul més petit amb dues entrades des del carrer. Per arribar a les andanes, cal utilitzar escales, però cada andana té una escala mecànica de sortida que porta directament al carrer. També hi ha una sortida d'emergència a Roger de Llúria, una per a cada un dels andanes.
Fotografies de l'estació del passeig de Gràcia
Historia
En 1900 se tomó la decisión de construir un nuevo apeadero en Barcelona para solucionar los problemas que surgían con las dos estaciones principales de la ciudad, que se encontraban en lugares incómodos para algunos viajeros.
En un principio, se consideró ubicarlo entre las calles Villarroel y Borrell, pero al final se eligió situarlo en el Paseo de Gracia para mayor comodidad de los viajeros ilustres. Eduardo Maristany i Gibert lideró el proyecto del apeadero y trabajó con el arquitecto Salvador Soteras y el ingeniero Rafael Coderch para diseñar un edificio modernista que fuera acorde con las nuevas construcciones de la ciudad.
El apeadero del Paseo de Gracia se convirtió en un punto de llegada importante para personalidades de la política, el deporte y el arte, gracias a la elegancia de sus instalaciones.
Fue inaugurado en 1902 y junto con otros importantes edificios de utilidad pública, se convirtió en un símbolo de la modernización de la ciudad.
Con el tiempo, el creciente tráfico automovilístico llevó a las autoridades a cubrir la zanja ferroviaria con la amplitud de la calle Aragón. Como resultado, en 1959 se anunció el derribo de los dos edificios de la estación, y en 1960 se completó la cobertura de la zanja.
Las dependencias de la estación se trasladaron a los subterráneos del Paseo de Gracia, dejando la calle Aragón como una vía rápida de circulación.
Actualidad
La estación en el Paseo de Gracia actualmente cuenta con cuatro entradas desde la calle, ubicadas en cada cruce del Passeig de Gràcia con la calle Aragó. Todas las entradas llevan al mismo vestíbulo, que también tiene acceso directo a la línea L3 del metro de Barcelona. El vestíbulo de la estación tiene ventanillas, máquinas expendedoras de billetes y un quiosco.
Los trenes circulan en un nivel inferior, con dos vías y andenes laterales, y cada andén tiene una cafetería. Para acceder al nivel inferior desde el vestíbulo, hay que utilizar escaleras fijas. Además, la vía 2 tiene acceso directo desde el pasillo de conexión con el metro.
En la intersección con la calle Pau Claris, hay un vestíbulo más pequeño con dos entradas desde la calle. Para llegar a los andenes, hay que utilizar escaleras, pero cada andén tiene una escalera mecánica de salida que lleva directamente a la calle. También hay una salida de emergencia en Roger de Llúria, una para cada uno de los andenes.
Fotografías de la estación de Passeig de Gràcia
History
In 1900, the decision was made to build a new halt in Barcelona to solve the problems arising with the city's two main stations, which were located in inconvenient places for some travelers.
Initially, it was considered to place it between Villarroel and Borrell streets, but in the end, it was decided to locate it on Passeig de Gràcia for the greater convenience of distinguished travelers. Eduardo Maristany i Gibert led the halt project and worked with architect Salvador Soteras and engineer Rafael Coderch to design a modernist building that would be in line with the new constructions in the city.
The Passeig de Gràcia halt became an important arrival point for personalities from politics, sports, and the arts, thanks to the elegance of its facilities.
It was inaugurated in 1902, and together with other important public utility buildings, it became a symbol of the city's modernization.
Over time, the increasing automotive traffic led the authorities to cover the railway trench with the width of Aragó Street. As a result, in 1959, the demolition of the two station buildings was announced, and in 1960, the coverage of the trench was completed.
The station facilities were moved to the underground areas of Passeig de Gràcia, leaving Aragó Street as a fast circulation route.
Present
The station on Passeig de Gràcia currently has four street-level entrances, located at each intersection of Passeig de Gràcia with Aragó Street. All entrances lead to the same lobby, which also has direct access to the L3 line of the Barcelona Metro. The station lobby has ticket windows, ticket vending machines, and a kiosk.
Trains run on a lower level, with two tracks and side platforms, and each platform has a café. To access the lower level from the lobby, fixed stairs must be used. Additionally, track 2 has direct access from the metro connection corridor.
At the intersection with Pau Claris Street, there is a smaller lobby with two street-level entrances. To reach the platforms, stairs must be used, but each platform has an exit escalator that leads directly to the street. There is also an emergency exit at Roger de Llúria, one for each platform.
Photos of the Passeig de Gràcia station
