La meva col·lecció de trens a escala N: material dièsel
Inici --> Modelisme ferroviari --> La meva col·lecció de trens a escala N --> Material dièsel
Locomotora DR V112
Aquesta va ser la primera locomotora que vaig comprar en el moment que vaig decidir reprendre l’afició que havia tingut de petit. Per què aquesta locomotora? Doncs... no espereu cap explicació èpica. Simplement necessitava la meva primera locomotora digital i vaig buscar la més barata que vaig trobar nova i que m’agradés. Així de simple!
El model és de Fleischmann i reprodueix una locomotora dièsel de maniobres de l’antiga DR, després passada a DB. El model està equipat amb un descodificador Zimo MX622N.
La locomotora té un bon rodatge tot i ser petita, i el descodificador és del millor que he trobat (per això el vaig repetir en altres models).
Locomotora dièsel Renfe 321 (ex-2100)
Es tracta de la meva segona locomotora, i la primera adquisició de material espanyol, que amb el pas del temps seria la majoria del meu parc. Es tracta del model que va fer MFTrain, digitalitzat amb un descodificador Zimo MX622N.
En el seu moment vaig valorar si era millor comprar el model d’aquesta marca o el mateix fabricat per Arnold. Es va donar l’estrany cas que ambdues marques van treure aquest model gairebé alhora. Tot i així, els problemes de pinyonitis (trencament de pinyons) que donava el model d’Arnold em van fer decantar per MFTrain.
Es tracta d’un model que dona molt bon resultat. Els 6 eixos permeten una presa de corrent i tracció perfectes. Com a únics punts negatius, es mostra una mica mandrosa fins que no s’escalfa, i a més és força sorollosa. Alguns aficionats es queixaven que és molt lenta, però la veritat és que la velocitat s’ajusta a la del model real passat a escala.
Locomotora dièsel Renfe 307
Reproducció d’aquesta locomotora dièsel de maniobres i línia, clàssica de Renfe. I també un clàssic de Roco, que va adaptar el model francès BB63000, molt semblant, repintant-lo amb colors Renfe. El que es coneix com a "Renfrito". Aquest model el va passar a fabricar Fleischmann quan aquesta va adquirir Roco, i va decidir que Roco només fabricaria en escala H0.
El model que tinc, encara amb la marca Roco, el vaig comprar de segona mà i es va enviar a digitalitzar a un professional, ja que no disposava de connector digital. De fet, la il·luminació es fa amb bombetes incandescents, cosa que dona idea de com d’antic és el seu disseny.
El funcionament dista molt del que ofereixen locomotores actuals. Tot i el bon rendiment del seu descodificador Doehler&Haass DH10C, a baixa velocitat l’arrencada és brusca (no hi ajuda la seva transmissió per molla) i és més amant de les altes velocitats irreals. Tot i així és l’única reproducció d’aquesta sèrie en escala N, així que vaig optar per adquirir-la quan se’n va presentar l’ocasió.
Com es pot apreciar a la foto, el model està pendent de ser restaurat afegint-hi alguns embellidors frontals i posteriors que s’han anat desenganxant amb el temps.
Locomotora dièsel DB V160
Aquesta locomotora la vaig comprar simplement perquè sempre m’ha agradat. A més, quan era petit, vaig tenir una maqueta en escala H0 en la qual una de les estrelles era precisament una locomotora d’aquesta sèrie amb el mateix color.
Aquest model ha estat reproduït per moltes marques, però la peça que tinc a la meva col·lecció correspon a la realitzada per Minitrix. Com tots els models d’aquesta marca, té un rodatge excel·lent. Està digitalitzada amb un descodificador ESU Lokpilot Nano, amb un resultat molt bo.
Locomotora dièsel Renfe 353 (Talgo)
La sèrie 353 va ser un petit conjunt de locomotores dièsel destinades a donar tracció exclusivament als trens Talgo, a mitjans i finals del segle XX. Aquesta unitat reprodueix la locomotora amb els colors originals, vermell i plata, que corresponien al Talgo III.
Aquest model en escala N va ser fabricat per Arnold. Disposa de connector digital, en el qual hi he instal·lat un descodificador Lenz Silver+ Mini, que es caracteritza per les seves bones prestacions tot i la seva mida reduïda.
Locomotora dièsel DB V200
Un altre clàssic del parc motor alemany. Es tracta d’una locomotora dièsel-hidràulica dels anys 50 del segle XX, dedicada a donar tracció als expressos dels ferrocarrils federals alemanys (DB).
Aquesta locomotora ha estat reproduïda en escala N per diversos fabricants. La peça de la qual jo disposo, en colors de la primera època, està fabricada per Minitrix. El rodatge és molt bo, cosa a la qual hi ajuda el seu pes considerable. Venia amb connector per a descodificador digital de 8 pins (NEM 651) i un descodificador de la mateixa Minitrix. Però és un problema conegut de les locomotores Minitrix la falta de fiabilitat dels contactes d’aquest connector, per la qual cosa per a un bon funcionament va caldre soldar manualment el descodificador a la placa. Per la resta, el funcionament sempre ha estat excel·lent.
Automotor dièsel Renfe 591 (Ferrobús)
Reproducció de tot un clàssic de les línies secundàries espanyoles durant la segona meitat del segle XX. Derivaven directament dels ferrobuses de la DB alemanya (Schienenbus).
El model, fabricat per Fleischmann, és en realitat una transformació artesanal feta a partir del Schienenbus alemany, per la qual cosa no s’ajusta al 100% al model espanyol. Tot i així, el resultat estètic és satisfactori.
Com que consta de dues unitats i no compta amb connector digital, es va optar per col·locar un sol descodificador en un dels cotxes i cables entre les dues unitats per a preses de corrent i llums. Per tant la composició és permanent. Es van usar cables molt fins de manera que reprodueixen unes suposades mànigues de fre/eléctriques reals.
El resultat del conjunt és excel·lent, ja que la presa de corrent es fa pels quatre eixos, força separats entre si. El descodificador usat va ser un Zimo MX648F.
Locomotora dièsel SNCF 68000
Locomotora dièsel dels ferrocarrils francesos, SNCF, per a ús mixt (viatgers i mercaderies). Fabricades durant els anys 1960, van estar donant servei fins a principis del segle XXI. Com a particularitat, té uns bogies tipus A1A, és a dir, dos eixos motrius més un altre central només portador.
Aquest model en N està construït per Mabar i disposa de connector digital NEM 651 en el qual s’ha instal·lat un descodificador Zimo MX622N. Com molts productes de Mabar, té un acabat excel·lent però necessita una via sense complicacions per poder rodar adequadament.
Locomotora dièsel Renfe 340
La sèrie 340 (ex-4000) va ser un tipus de locomotora dièsel que a Espanya es va encarregar principalment per arrossegar expressos de viatgers però que va acabar sent usada per a tot tipus de tràfics. D’aquí que el seu resultat fos mediocre.
El model, rebut a finals de la dècada de 1960, deriva de la locomotora alemanya V200, tot i que amb un motor més potent i una longitud més gran, a més de diverses diferències estètiques.
La reproducció de la locomotora 340 de Roco (que actualment segueix fabricant Fleischmann) també és el que s’anomena un "renfrito". No es correspon amb la locomotora real de Renfe, sinó que és simplement un repintat de la locomotora alemanya V200. Tot i així, és l’única reproducció que s’ha fet en escala N.
El model de la meva col·lecció està equipat amb un descodificador de cables Doehler&Haass DH10C, donant en conjunt un resultat excel·lent.
Locomotora dièsel Renfe 319
Les locomotores dièsel 319 en versió bicabina van arribar a Espanya entre 1965 i 1972. Van ser construïdes a Espanya a partir de dissenys de General Motors (EUA).
El model en escala N va ser fet per Ibertren, en la seva segona (i última) època. Té un detall molt bo i el seu funcionament també és excel·lent. En aquest cas està digitalitzat amb un descodificador Doehler&Haass DH10C amb connector de 6 pins.
Locomotora dièsel Renfe 352 (Talgo)
Les locomotores tipus 352 de Renfe (2000-T) van ser construïdes per Krauss-Maffei el 1964-65. La seva única missió era remolcar les branques Talgo III. Com a curiositat, són de cabina única, de manera que calia girar-les (com les locomotores de vapor) en finalitzar el trajecte.
Aquest model en N va ser fabricat per Ibertren, única marca de modelisme que l’ha feta en N. Es tracta d’un model pensat per a l’antic 3N, que després va ser adaptat al 2N quan el primer va mostrar el seu fracàs relatiu.
Aquesta unitat està digitalitzada amb un descodificador Doehler&Haass DH10C, i la llum davantera ha estat canviada per un led més modern.
El model és sorprenentment bo pel que fa a funcionament, fins i tot a baixa velocitat, però es veu penalitzat pel fet que només el seu bogie davanter, amb dos eixos, pren corrent. Això fa que sigui molt fàcil que perdi contacte elèctric amb la via. Herència d’un model pensat inicialment per a 3N.
Automotor dièsel Renfe Renault ABJ-7
Aquests automotors dièsel van ser encarregats per la recentment creada RENFE per recuperar els serveis molt deteriorats després de la guerra. Van ser rebuts a finals de la dècada de 1940. Es basaven en el model ABJ-4 del fabricant francès Renault, que aleshores fabricava trens a més de cotxes. Aquesta adaptació del model AB-4 a ample de via ibèric es va denominar ABJ-7. Van donar serveis regionals en línies de mitjana i baixa demanda fins al 1976.
El model de la meva col·lecció va ser reproduït per Mabar. Concretament la unitat de la qual disposo és la que equipa descodificador amb so ESU Loksound. Com en altres creacions de Mabar, el model està molt ben reproduït, si bé necessita que les vies estiguin molt ben posades per no donar problemes de descarrilament. I encara així...
Locomotora dièsel Renfe 333
Les locomotores dièsel de gran potència de la sèrie 333 van començar a rodar per les vies de Renfe el 1974. A partir d’un disseny de Nohab ja usat als ferrocarrils danesos (DSB), amb motors General Motors, la catalana Macosa va fer 93 unitats capaces d’assolir els 160 Km/h.
El model en N en aquest cas és d’Hispatrén, una petita empresa espanyola que ha fet diversos models en escala N amb una constància força irregular. La locomotora té connector digital, en el qual hi he instal·lat un descodificador Zimo MX622N, donant en conjunt un resultat excel·lent.
Locomotora dièsel Renfe 318 (ex-1800)
Les locomotores 1800 (després 318) de Renfe deriven de les locomotores tipus 1600, sent extremadament similars. Gairebé totes aquestes locomotores van ser construïdes a Espanya. El model va ser dissenyat per la nord-americana ALCO sobre el seu model DL-500, fabricant-se 24 unitats de la sèrie 1800. Van circular entre 1953 i mitjans de la dècada de 1990, tot i que algunes unitats van ser preservades en museus i d’altres es van usar durant molts anys venudes a empreses privades o a empreses d’altres països.
El model en N va ser fet per Arnold (grup Hornby) el 2014. Es tracta d’una excel·lent reproducció i amb un rodatge força bo. El taló d’Aquil·les són els pinyons dels eixos, fets d’un material plàstic de mala qualitat que es trenca al cap de pocs anys, encara que no s’utilitzi la locomotora. És el que s’ha batejat com a "pinyonitis", i que també ha afectat altres models. La solució passa per canviar els pinyons... si es troben recanvis.
El model disposa de connector digital en el qual hi he instal·lat un descodificador Doehler&Haass DHC-5, un descodificador molt petit però amb unes prestacions excel·lents.
Locomotora dièsel Renfe 303
Els tractors de la sèrie 303 de Renfe van ser les primeres locomotores dièsel de maniobres que va encarregar la companyia espanyola. Construïdes per Babcock & Wilcox i La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM), equipaven un modest motor Sulzer de 350 CV. Se’n van fabricar 202 unitats.
El model reproduït per Arnold el 2018 i reeditat el 2021, és d’una qualitat de detall notable tenint en compte la seva mida. El problema és que el seu poc pes i el fet de tenir únicament 3 eixos fan que el contacte amb la via de vegades sigui deficient. No ajuda el fet que en algunes unitats l’alineat no és del tot satisfactori.
La unitat de la meva col·lecció és la versió verda/groga d’origen, i està equipada de fàbrica amb un descodificador ESU Lokpilot V4.
Locomotora dièsel DB V212 (blava)
Les locomotores dièsel DB V 100 van ser construïdes entre 1958 i 1963 pel centre tècnic de la mateixa DB (Ferrocarrils alemanys). El seu propòsit era remolcar trens lleugers, tant de viatgers com de passatgers, per ramals no electrificats, reemplaçant les obsoletes locomotores de vapor.
Aquest model en escala N està construït per Fleischmann (referència 7231), i està pintat en els colors blau i beix. Està equipada amb un descodificador de cables Doehler&Haass .
Locomotora dièsel DB V212 (vermella)
Aquesta locomotora és exactament la mateixa que l’anterior, però aquesta vegada amb la referència 7230, que correspon a la versió amb librea vermella amb ratlles beix. Està equipada amb un descodificador de cables fabricat per Uhlenbrock.
Locomotora dièsel Great Northern EMD F7
Les locomotores F7, successores de les F3, van ser construïdes per la "Electro-Motive Division of General Motors" entre 1949 i 1953 als Estats Units. Aquesta unitat representa una de les que va donar servei al ferrocarril "Great Northern". Concebudes com a locomotores de mercaderies, també es van usar per a trens de viatgers.
La unitat de la meva col·lecció, l’única (de moment) de ferrocarril nord-americà, és una unitat fabricada per Bachmann, digitalitzada de fàbrica amb un descodificador de la mateixa marca.
La reproducció és correcta, sense floritures. El seu rodatge és molt bo, i en conjunt amb el seu descodificador, senzill però eficient, donen com a resultat un conjunt molt satisfactori, robust i que no dona problemes fins i tot en vies complicades.
Com a curiositat, aquesta unitat porta enganxalls tipus "Knuckle", coneguts a Europa com a tipus americà. Aquests enganxalls són molt més realistes que els estàndards (anomenats europeus o "Rapido") i compleixen perfectament la seva funció.
Per preservar l’originalitat, i per experimentar, en el seu moment vaig decidir que tot el material americà de la meva col·lecció conservaria l’enganxall tipus "Knuckle", mentre que la resta de material seguiria usant el tradicional enganxall "Rapido" o NEM.
Automotor dièsel DRG SVT 137
Construïts a Alemanya entre 1935 i 1936, aquests automotors dièsel tenien una velocitat màxima de 160 Km/h. Tot i així, en proves van arribar als 205 Km/h. Per això són considerats els primers trens d’alta velocitat que van existir a Europa, diverses dècades abans que comencessin a popularitzar-se els trens ràpids.
Aquest model en concret en escala N va ser produït per Minitrix. Està digitalitzat i el seu rodatge és molt correcte. Pel que fa a detall i acabats, com és habitual en aquesta marca, són de gran qualitat.
Locomotora dièsel Renfe 319.2 "Retales"
Les locomotores de la sèrie 319.200 procedeixen de la reconstrucció a principis dels 80 de les antigues locomotores 1900 (després 319). De fet, tant les caixes com els motors eren nous, aprofitant-se bàsicament només els antics bogies de les precedents 1900. Es van lliurar el 1984 i van estirar tant trens de viatgers com de mercaderies. A partir del 2007 algunes unitats van ser venudes a l’Argentina.
El model en escala N el va fabricar l’extinta empresa espanyola Startrain (posteriorment recuperada com a Toptrain). El model està digitalitzat i el seu rodatge és correcte. El seu nivell de reproducció és bo.
Més sobre la meva col·lecció en escala N:
