|
1993-2004: la consolidació. Comença el camí cap a la liberalització |
Tots els canvis que estava experimentant en ferrocarril, fan que la societat deixi de veure'l com un mitjà de transport obsolet. La nova línia d'Alta Velocitat Madrid-Sevilla, per exemple, aviat acapara la gran majoria dels desplaçaments entre ambdues ciutats, fent baixar ostensiblement la quantitat de viatgers que preferien el cotxe i, el que fou més sorprenent, eliminant pràcticament l'ús de l'avió en la mateixa ruta.
Durant aquests anys, es prepara el següent gran pas que haurà de fer el ferrocarril: la liberalització. La Unió Europea, decideix que el mercat ferroviari ha de deixar d'estar controlat per empreses públiques estatals en exclusiva, i les xarxes s'han d'obrir a la competència, tot a nivell europeu i eliminant les traves (burocràtiques i tecnològiques) que impedien el pas de trens entre els diversos Estats de la Unió. Es tracta, en part, de fer el pas contrari que es va fer amb l'estatalització dels ferrocarrils europeus als anys 40, però conservant la infrastructura en mans públiques.
L'any 1993 s'aprova el nou PTF (Plan de Transporte Ferroviario). Aquest pla marcava quines havien de ser les prioritats inversores en els següents 15 anys, i tenia un pressupost de 2,9 bilions de pessetes. Es contemplava la construcció de LAVs (Línies d'Alta Velocitat) que cobrissin la major part del territori, com les Madrid-Barcelona-França, Madrid-Irun i Madrid-València. Igualment, es continua l'esforç inversor a la xarxa de rodalies, però sempre centrant la gran majoria d'inversions al nucli de Madrid i les seves connexions amb la resta d'Espanya.
Un altra pas significatiu és la separació de les diverses seccions de RENFE en UNEs (Unidad de NEgocio): una gestionarà la infrastructura, una altre la tracció dels trens, una altra el manteniment de les vies, una altra els trens de rodalies, una altra els trens de llarg recorregut, etc. La idea era que, fent funcionar independentment cadascuna d'elles, es clarificava la comptabilitat, podent millorar la gestió i, en el futur, privatitzar-ne algunes si es considerava adequat.
El següent pas per la liberalització, és la separació entre qui presta el servei i qui gestiona la infrastructura. Així, es crea el GIF (Gestor de Infraestructuras Ferroviarias), que serà l'encarregat de construir les noves línies i es preveu que en el futur haurà de gestionar tota la xarxa d'interès general, bàsicament la de via ampla. Aquest ens, en una primera fase, assumeix la construcció de la línia d'Alta Velocitat entre Barcelona i Madrid.
L'any 2000, es revisa aquest pla amb el "Plan de Infraestructuras 2000-2007", que dedicava més de la meitat dels diners gastats en obres a tot Espanya directament al ferrocarril, una cosa absolutament impensable tant sols 10 anys abans. L'objectiu perseguit per aquest pla era aconseguir posar qualsevol capital de província a menys de 4 hores de Madrid i menys de 6 hores de Barcelona. Per això, es planeja una àmplia xarxa d'alta velocitat en estrella des de Madrid, que cobreix tota la Península Ibèrica però que no té en compte les relacions no radials.
L'any 2004, el govern canvia, i també canvien les prioritats d'inversió en ferrocarril. El nou PISIT (Plan Intermodal e Infraestructuras del Transporte) torna a enfocar les inversions del ferrocarril més cap a la millora generalitzada de línies que no pas cap a la construcció d'unes quantes totalment noves, encara que no es desprograma cap de les ja previstes. Així mateix, augmenta encara més el pressupost dedicat al ferrocarril i s'inclouen noves relacions no radials.
El 31 de desembre de 2004 és l'últim dia en que existeix RENFE com a empresa estatal de ferrocarrils, i neix la "nova" RENFE Operadora. A partir d'aquell moment, només serà una empresa explotadora més de la xarxa, mentre que tota la infrastructura passa a estar gestionada pel GIF.
Aquests canvis, han de permetre l'aparició de noves companyies que competeixin amb RENFE en el transport per ferrocarril, tant de mercaderies com de passatgers, obrint una nova era totalment diferent pel conjunt del ferrocarril europeu.