A finals dels anys 50, es trunca la recuperació que s’havia estat produïnt des dels inicis d’aquella dècada. Com a conseqüència, el Banc Mundial presenta un informe, l’any 1962, en el qual recomana al Govern espanyol una sèrie de canvis en l’economia del país.
En l’apartat referit al ferrocarril, aconsella abandonar les inversions en noves línies i centrar exclusivament l’esforç pressupostari en millorar la xarxa existent en aquell moment, en general encara en un estat molt precari. A més, a partir dels anys 60 comença a popularitzar-se entre gairebé tots els nivells de la societat la tinència d'automòbil propi, cosa que va fent que el ferrocarril vagi perdent quota de mercat d'una manera continuada i alarmant. Com a resposta, el Govern espanyol el·labora el “Plan Decenal de modernización de 1964 a 1973”, on es contemplava:
Renovació de 7.500 Km de via (en aquell moment, més de 7.000 Km de via tenien més de 35 anys).
Construcció de sis noves estacions de mercaderies.
Compra de més de 800 locomotores per completar la substitució de la tracció a vapor per la tracció elèctrica i dièsel.
Compra de 13.000 nous vagons de mercaderies.
Compra de nous ferrobusos, automotors i cotxes de viatgers.
Millora del confort als trens, eliminant la tercera classe i creant places de lliteres.
Millores generals en sistemes de comunicació, senyalització i seguretat.
Els resultats d’aquest pla, de la crisi i de les recomanacions del Banc Mundial foren diversos: per començar, es van paralitzar les obres de les noves línies que estaven en construcció en aquell moment, com la del Santander-Mediterrani (entre Cidad Dosante i Santander), el directe d’Extremadura (entre Talavera de la Reina i Villanueva de la Serena) o la línia Baeza - Albacete - Utiel - Terol -Alcañiz - Lleida - Saint Girons (de la que es va construir únicament el tram Lleida – La Pobla de Segur).
Les primeres millores que es van poder veure, foren els nous trens TER, que assolien la molt bona velocitat, per l’època, de 120 Km/h... malgrat alguns països com França, ja començaven a tenir trens circulant a 200 Km/h.
Altres millores que també es van notar van ser les unificacions de les estacions a les grans ciutats, amb la inauguració de Barcelona-Sants i de Madrid-Chamartín.