FGC: la història
Inici --> FGC: la historia
Introducció
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és un operador de transport ferroviari de l’àrea metropolitana de Barcelona, gestionat pel govern autònom de Catalunya. Es va crear l’any 1979 arran del traspàs de diverses línies ferroviàries estatals (abans gestionades per FEVE) a la Generalitat de Catalunya. Actualment, FGC forma part de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, el consorci que coordina les xarxes de transport públic de FGC, TMB, Renfe i altres operadors, amb un sistema tarifari integrat vigent des de 2001 que permet utilitzar diferents transports amb el mateix bitllet.
FGC compta actualment amb dues xarxes principals amb característiques diferenciades per la seva diversa procedència històrica:
Línia Barcelona-Vallès: connecta Barcelona (estació de Plaça de Catalunya) amb el Vallès Occidental (Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Sabadell). Prové de l’antic Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (inaugurat el 1863) i utilitza via d’ample estàndard (1435 mm), fet que la diferencia de l’altra xarxa.
Línia Llobregat-Anoia: connecta Barcelona (Plaça d’Espanya) amb les comarques del Baix Llobregat, l’Anoia i el Bages (arribant fins a Martorell, Igualada i Manresa). Prové de l’antic “Tren dels Catalans” (inaugurat el 1892) i utilitza via d’ample mètric (1000 mm), incompatible amb l’ample de la línia del Vallès.
En les darreres dècades, FGC ha experimentat millores i ampliacions a la seva xarxa metropolitana. L’any 2015 es va inaugurar el perllongament del ramal de Terrassa amb tres noves estacions, i el 2017 el de Sabadell amb quatre estacions addicionals, fet que va incrementar notablement el nombre d’usuaris de les línies S1 (Terrassa) i S2 (Sabadell). A més, està en marxa l’extensió de la línia Llobregat-Anoia (actual L8 del metro) per connectar Plaça Espanya amb l’estació de Gràcia, creant tres noves estacions (Hospital Clínic, Francesc Macià i Gràcia) en un nou túnel de 4 km. Aquesta obra, prevista per al 2029-2030, permetrà enllaçar per primera vegada les dues xarxes d’FGC i millorarà la connectivitat interna de Barcelona.
Fora de l’àrea de Barcelona, FGC també opera altres serveis ferroviaris a Catalunya. Entre aquests hi ha la línia regional de Lleida – La Pobla de Segur (de via ampla, transferida a FGC l’any 2005) i diverses línies ferroviàries turístiques i de muntanya, com el cremallera de Montserrat, el cremallera de Núria i el Tren del Ciment (Alt Llobregat).
En total, la xarxa d’FGC abasta 6 línies ferroviàries (2 de rodalies, 1 regional i 3 turístiques), amb uns 110 estacions en servei. FGC transportava prop de 75 milions de viatgers anuals el 2004, xifra que ha anat augmentant any rere any. L’any 2018 ja es va assolir un rècord de 87,2 milions de viatges, i abans de la pandèmia de 2020 el ritme anual superava els 90 milions. El 2022 el volum de passatgers es va situar al voltant dels 92,7 milions de viatgers anuals, reflex del creixement sostingut de la demanda de les línies d’FGC.
La línia CATALUNYA (Pl. Catalunya - Vallès)
(Vegeu plànols detallats) Aquesta línia inclou un tram final subterrani (actualment L6 i L7) que funciona com a ferrocarril metropolità (Metro). Del mateix tronc parteix la prolongació cap a les afores de la ciutat de Barcelona i arriba, en forma d’Y, fins a Terrassa (S1) i fins a Sabadell (S2). Totes les línies tenen el seu final a l’estació de Pl. Catalunya. Clica sobre la imatge per conèixer més de prop les estacions.
Tècnicament, tota la línia és de doble via, excepte algun petit tram de la línia de Sabadell. L’ample és el normal UIC d’1.435 mm i es troba totalment electrificada a 1.500 V=, arribant a una longitud de traçat propera als 50 km. Actualment només s’hi dóna servei de viatgers amb automotors elèctrics, amb freqüències de pas que van en hora punta des dels 2 minuts al tram final de Pl. Catalunya fins als 12 minuts a Terrassa i Sabadell. Aquesta xarxa va passar a mans del govern català a finals dels anys 70 a causa dels problemes econòmics de l’empresa privada que l’havia construït i explotat durant més de 50 anys.
La línia CATALANS (Pl. Espanya - Llobregat)
(Vegeu plànols detallats) Aquesta línia té un caràcter més interurbà que la xarxa anteriorment comentada, encara que al seu tram subterrani final fins a Pl. Espanya també funciona de manera similar a un ferrocarril metropolità. També té forma d’Y amb un tronc central entre Barcelona i Martorell, des d’on surt una línia cap a Igualada (R6) i una altra cap a Manresa (R5), finalitzant totes a l’estació de Pl. Espanya.
Tècnicament, es tracta d’una xarxa de via mètrica (1.000 mm) de més de 100 km de traçat. Tot és en via doble, excepte els trams Martorell-Igualada i Olesa de Montserrat-Manresa.
Totes les línies on es dóna servei regular de viatgers estan electrificades. Clica sobre la imatge per conèixer més de prop les estacions.
A més, hi ha una línia de via única sense electrificar que arriba fins al port de Barcelona, així com una altra que constitueix la prolongació de la línia de Manresa fins a les mines de Sallent. Aquestes línies tenen un trànsit exclusivament de mercaderies. Aquesta xarxa havia estat molt més extensa, ja que havia arribat fins al Berguedà, cosa que feia que s’apropés als 200 km de traçat en els seus millors temps. Però als anys 70 es va clausurar tot el tram Manresa-Olvan i l’empresa privada que explotava tota la xarxa va fer fallida, passant la línia primer a mans de FEVE (Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha) i posteriorment a la Generalitat de Catalunya. Avui dia, s’està fent un gran esforç de modernització tant d’infraestructures com de material per poder donar freqüències de pas iguals a les que s’ofereixen a la línia de Pl. Catalunya.
