10

1992/1993

Co'-Co'

Elèctrica

Aire comprimit PBL-3

Aire comprimit PBL-3

GEC-Alsthom

1

16-567-E

16-567-E

230 x 254 mm

900 rpm

315 rpm

     Primerament cal aclarir una confusió força estesa respecte aquesta sèrie. Les 319.2, 319.3 i 319.4 no són una reconstrucció de la sèrie 1.900/19.900 (319.000), encara que sí que és veritat que la major part aprofiten certs elements de les 319.0 com el motor dièsel o els bogies. Però en la resta dels components es tracta de locomotores de concepció totalment nova i, fins i tot en el cas de les 310.4, locomotores amb una càrrega tecnològica impensable a les 319.000. La majoria dels elements són nous i fins i tot el seu motor recuperat ha vist modificada en alguns casos la seva cilindrada i ha sigut totalment renovat.

    A principis dels anys 80, les locomotores de la sèrie 1900 ja començaven a notar el pas dels anys i, per això, es van començar a desballestar. El rendiment d'alguns dels components com el motor era força bo, però en canvi d'altres com el generador principal no paraven de donar problemes. Per això, i davant la manca de material dièsel que produïa la baixa de les 319.0, es va decidir encarregar noves locomotores però que aprofitessin els elements en bon estat de les 319.0, amb una adequada posada al dia.

    Seguint aquest plantejament, RENFE va encarregar la construcció de les primeres 20 noves locomotores a finals de l'any 1982 a MACOSA de València, obtenint com a resultat les locomotores 319.201 a 319.220, que es diferencien estèticament de la resta pel seu frontal de tres finestres.

    Més tard, a finals de la dècada dels 80 i donats els bons resultats obtinguts, es van encarregar 78 locomotores més a la mateixa empresa, que havia canviat el seu nom pel de MEINFESA, amb lleugeres variacions tècniques tal i com podem apreciar a l'anterior quadre.

    Va ser d'aquesta comanda que es van obtenir les unitats 319.221 a 319.248 i 319.301 a 319.340.

    Un cas especial són les locomotores 319.249 a 319.258 que es van realitzar totalment amb components de nova construcció, sense aprofitar cap element dels antigues 319.0.

    Les 10 locomotores de la sèrie 319.400 de RENFE tenen el seu origen en un producte de General Motors desenvolupat, en un primer moment, com a evolució natural de la tecnologia dièsel als EE.UU. gràcies a l'aplicació de les noves tècniques de la microelectrònica.

     Concretament, aquest procés comença el 1980 quan Electro-Motive Division (General Motors) aplica l'anomenat Modelo-3 a la locomotora de demostració EMD 134. El mateix sistema electrònic és aplicat  el 1981 a una locomotora SDP-40-F d'AMTRAK. El 1984 es produeixen les quatre primeres locomotores amb el microprocessador d'origen, que passaren per diversos ferrocarrils americans. El 1985 es produeixen les sèries GP 60, GP 59 i SD 60 M. Finalment, el 1992 es produeix una nova versió més evolucionada, la sèrie SD 70 M AC.

     D'altra banda, aquesta sèrie fou completada durant l'Abril del 1993. Foren construïdes per Gec-Alsthom de València sota llicència General Motors. Estèticament, són gairebé iguals que les 319.200 i 319.300. La seva decoració també és igual i característica del material de tracció de les generacions de finals dels 90 de RENFE, és a dir, groc de seguretat a les cabines i a la franja superior i gris la resta, exceptuant uns grans números grocs que ocupen bona part del lateral i que indiquen la sèrie i subsèrie de la locomotora, en aquest cas 319.4.