En aquesta imatge veiem una 250 amb els colors d'origen. La presentació oficial de la primera locomotora es va fer el 8 de juliol de 1981 a Munich davant de representants espanyols, alemanys i suïssos. Formaven part de la quarta generació de locomotores elèctriques de RENFE, juntament amb la sèrie 251.

     Clica la imatge per ampliar-la

     Locomotora 250.027 a l'estació de Manresa, repintada amb els colors "taxi". Les 5 primeres unitats es van construir a Alemanya per Krauss-Maffei i Brown-Boveri, mentre que la resta foren fabricades a Espanya per la MTM i CAF sota llicència. BBC proporcionava part dels equips elèctrics a les convencionals i la totalitat a les unitats "chopper".

     Clica la imatge per ampliar-la. Autor: Marçal Guardiola i Sánchez (febrer 2004)

    Una altra de les decoracions que ha lluït aquesta sèrie durant la seva vida activa, en aquest cas els colors "estrella" dels anys 80 y 90. Només 5 de les 250 van fabricar-se experimentalment amb equips electrònics "chopper" per al control de tracció, mentre la resta feien servir resistències convencionals amb dues combinacions, sèrie i paral·lel.

     Clica la imatge per ampliar-la

    Locomotora 250.002, passant sense parar per Viladecans. Aquesta sèrie, en el seu moment la més potent i ràpida de totes les que tenia Renfe, degut a la seva disposició d'eixos C'C' (3 eixos a cada bogie) sempre va ser molt agressiva per la via, per la qual cosa la seva velocitat màxima sempre va estar més limitada del que hauria hagut de ser.

     Clica la imatge per ampliar-la. Autor: Marçal Guardiola i Sánchez (juliol 2005)

     La 250.605 en colors estrella encara que les reixetes de ventilació, possiblement agafades d'una altra unitat, portin encara els colors originals. Les 5 "chopper" disposen de dos equips bifàsics, un per cada bogie, la qual cosa els permet continuar encara que un d'ells s'avariï. Cadascun té una freqüència de fase de 450 Hz, donant un total de 1800 Hz per locomotora.

     Clica la imatge per ampliar-la. Fotografia cedida per Alberto López Torrea

     Detall d'un dels bogies de la locomotora de tres eixos, monomotor i birreductor. Els motors són autoventilats i amb una disposició semblant als de les locomotores de la sèrie 269, és a dir, motor doble muntat sobre un mateix eix. L'esforç es transmet a la caixa de canvis electro-pneumàtica (posicions G.V. i P.V.) a través d'un acoblament elàstic.

     Clica la imatge per ampliar-la

     La cabina deriva de les locomotores alemanyes de la DB tipus E-111 però adaptant-la a les necessitats de RENFE tals com corrent continu, sistema ASFA i fre dual aire/buit. A més, incorporen climatització i seients regulables.

     Clica la imatge per ampliar-la

    Plànol general de la locomotora. La caixa consta d'un cos rígid recolzat sobre els bogies gràcies a 16 molles helicoidals. Les dues cabines es comuniquen amb un passadís interior en forma de Z. Els aparells poden ser extrets de la locomotora per reparar-los tant amb grues pel sostre com pels laterals.

     Clica la imatge per ampliar-la

     Plànol de distribució d'elements. Aquestes màquines són capaces d'arrossegar en mode G.V. trens de 500 Tones a més de 130 Km/h en rampes de 10 mil·lèsimes, i en mode P.V. trens de 1000 Tones a més de 50 Km/h amb rampes de 20 mil·lèsimes. A tot això hi ajuda enormement el sistema anti-patinatge (ABS) que incorporaren des del principi.

     Clica la imatge per ampliar-la

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA

Revista Amigo Tren número 8, 1982.