En aquesta fotografia veiem la primera unitat prototipus que va rebre RENFE, amb el número 301. Aquesta primera unitat va arribar l'any 1956 i les proves les va desenvolupar fent el servei de rodalies de València. Es tractava d'una composició tipus Mc-R-R, igual a la dels trens alemanys. Aquesta unitat fou coneguda com "El Abuelo" degut a ser més antic que la resta de la sèrie.

     Clica la imatge per ampliar-la (50k). Procedència: "Automotores españoles", Javier Aranguren.

    Plànol amb les cotes exteriors del prototipus. Aquesta sèrie té el seu origen en els "Schienenbus" que circulaven a Alemanya sota la denominació VT-98. Es tracta bàsicament de l'adaptació al ferrocarril de la tècnica utilitzada als autobusos de carretera. D'aquí el nom amb que se'l va conèixer normalment: Ferrobús.

     Clica la imatge per ampliar-la (45k). Procedència: "Automotores españoles", Javier Aranguren.

    Una vegada es va demostrar satisfactori el funcionament del prototipus, es va decidir contractar 60 trens en dues sèries diferents: la 300 i la 400. Aquesta última, com que va superar les 100 unitats, també engloba la sèrie 500. Les dues sèries es reconeixien per la diferent composició: Mc-R-Rc la 300 i diverses a les 400 i 500. Quan es va unificar la numeració a les normes UIC, totes les unitats es van integrar sota la sèrie 591.

     Clica la imatge per ampliar-la (45k). Procedència: "Automotores españoles", Javier Aranguren.

    Plànol amb cotes exteriors del cotxe remolc amb cabina. La composició tenia una porta de comunicació entre els cotxes. Els 15 primers i els 15 últims trens van ser construïts a Alemanya per la marca "Waggonfabrik Uerdingen", mentre que la resta ho van ser a Espanya per diverses firmes. Els primers alemanys arribaren a Espanya el 1962 i els primers espanyols s'entregaren el 1963.

     Clica la imatge per ampliar-la (74k)

    Tècnicament, el model definitiu era idèntic al tren prototipus, encara que els dos motors van acabar sent substituït per dos de fabricació espanyola (Pegaso) d'iguals prestacions. Els cotxes motors de la sèrie 400/500 fabricats a Espanya van equipar dos motors lleugerament més potents. 

     Clica la imatge per ampliar-la (53k). Procedència: "Automotores españoles", Javier Aranguren.

    Tota la sèrie 300 tenia composició Mc-R-Rc. En canvi, la 400/500 variava: els primers 34 estaven formats per 4 cotxes (Mc-R-R-Mc) units permanentment, els següents 30 eren dos cotxes motors (Mc-Mc) i els darrers 41 els formaven un cotxe motor i un remolc (Mc-Rc). 

     Clica la imatge per ampliar-la (42k). Procedència: "Automotores españoles", Javier Aranguren.

    A mesura que les necessitats van anar canviant, també es van modificar les composicions originals. Primer, els 60 remolcs intermedis dels trens de 3 cotxes del 302 al 361 es van transformar en remolcs amb cabina per formar composicions de dos cotxes (Mc-Rc). Igualment, els trens de 4 cotxes del 401 al 468 també es van transformar a composicions de dos (Mc-Rc) afegint cabines als remolcs.

     Clica la imatge per ampliar-la (49k)

    Cabina de conducció d'un Ferrobús. Com podem veure no existia una separació física real entre la cabina i el departament de viatgers, la qual cosa denota la seva inspiració en els autobusos. Eren uns trens senzills i econòmics, ja que tenien com a missió modernitzar el parc de regionals utilitzat a les línies secundàries amb poc tràfic.

     Clica la imatge per ampliar-la (54k)

    Departament de viatgers d'un Ferrobús. Segons la publicitat que se'n va fer a l'època, eren uns trens "de construcció metàl·lica, preciosos de presentació i molt còmodes i espaiosos, que hauran de satisfer les aspiracions del viatger més exigent, sobretot en trajectes d'envergadura". I és que van representar un gran pas endavant en confort i rapidesa comparats amb els vells trens de vapor que venien a substituir.

     Clica la imatge per ampliar-la (64k)

    Aspecte que presentaven els Ferrobusos després de la primera gran remodelació duta a terme entre els anys 1982 i 1984 a la factoria Ateinsa de Madrid. Va afectar a 28 trens als quals se'ls va millorar tot l'interior i se'ls van canviar els motors per uns Pegaso més potents (167,5 CV). En tots els casos es va mantenir invariable la seva capacitat.

     Clica la imatge per ampliar-la (51k)

    Els últims serveis els van fer amb aquests colors. Les últimes unitats van ser retirades del servei regular a mitjans 1988, si bé encara en van sobreviure algunes 2 o 3 anys més fent trens d'obrers o com el cas de l'últim que va circular, utilitzat per la llavors presidenta de RENFE Mercè Sala i el seu equip directiu per als seus desplaçaments.

     Clica la imatge per ampliar-la (50k). Procedència: "Automotores españoles", Javier Aranguren.

    Ferrobús de l'ABUAF (Asociación Burgalesa de Amigos del Ferrocarril) en proves a la línia de Lleida a Manresa. Aquesta unitat va ser restaurada per ARMF a Lleida i actualment presenta l'aspecte de la fotografia.

     Clica la imatge per ampliar-la (40k). Fotografia cedida per Carlos Abadías

Mc-R-R

Mc-Rc