A principis de 1987 RENFE va pensar a adquirir 70 unitats de la sèrie 445, però es va refusar la idea donat el mal resultat obtingut del prototip ja construït i de la necessitat de renovar la imatge dels serveis de rodalies.

     Per tant, el setembre del mateix any es decidí encarregar la construcció de 50 unitats de la nova sèrie 446, amb opció a 50 unitats més. Cadascuna de les unitats es va adquirir per un valor de 430.000.000 pts. L'opció de compra va ser realitzada el maig de 1989, completant-se així el nombre de 100 unitats.

     La primera unitat va ser entregada a RENFE el juliol de 1989, acabant les proves oficials de la mateixa el novembre del mateix any amb uns resultats plenament satisfactoris. A partir d'aquest moment es començaren a rebre les noves unitats a un ritme de 5 al mes, de manera que la totalització de la recepció es va avançar lleugerament al termini previst, estant tota la sèrie completada a finals de l'estiu del 1991.

     Paral·lelament,  a principis de 1990 s'estava gestant l'anomenat "Pla Felipe", que va atorgar la xifra de 100.000.000.000 pts per l'adquisició de noves unitats. RENFE decidí repartir els diners de la següent manera:

     - Adquisició d'entre 40 i 160 noves unitats de la sèrie 446.

     - Construcció d'un prototip de la nova sèrie 447 amb opció de compra de 40 unitats.

     - Adquisició d'entre 10 i 70 composicions de dos pisos.

     - Compra de 30 automotors per les unitats de dos pisos de la sèrie 450 ja en construcció.

     Aquest concurs va despertar un gran interès per part de tota la indústria espanyola del ram donada la importància econòmica del concurs. Aquest concurs va ser guanyat, pel que fa a les unitats 446, pel grup format per CAF, ABB, Mitsubishi, Gec-Alsthom i Meinfesa. Les dues primeres unitats es van posar en servei el 8 de maig de 1992 i es va completar el 1993.

     Aquest últim grup de 70 unitats presenta una sèrie de diferències respecte a les altres 100 unitats. Les principals són:

     - Major rapidesa en el sistema d'obertura de les portes.

     - Millora de la megafonia i de la música ambiental.

     - Col·locació de coixins en els seients.

     - El logotip exterior no és una "C" normal, sinó que es troba torçada.

     La unitat es composa de tres cotxes en disposició Mc-R-Mc amb 2 pantògrafs únicament en el remolc.

     El disseny d'aquestes unitats així com les seves innovadores solucions provenen de l'empresa de disseny AD.

     L'estructura dels 3 cotxes és autoportant, formada per perfils laminats i xapes d'acer i coure soldades elèctricament a l'arc, tot especialment dissenyat per reduir el pes del conjunt. Sobre aquesta estructura van soldats els subconjunts de xapa que formen les parets laterals (de xapa tensada per evitar irregularitats), els testers i el sostre.

     Els testers són de poliester de gran resistència subjectat a l'estructura amb reblons tubulars, adhesiu i selladora, dissenyat perquè absorbeixi energia en cas d'impacte frontal, protegint l'habitacle dels viatgers. El vidre és del tipus blindat i just a sobre es troba la pantalla d'indicació de destí.

     Els vidres laterals estan formats per una banda contínua de vidre reflectant blindat que amaga les finestres reals i els muntants de les mateixes. Cada finestra té, per la part interior, un segon vidre i tots són blindats. Les úniques finestres practicables són els vidres de les portes d'accés.

     Sota les portes existeixen uns estreps mòbils que es desplacen cap a l'exterior a la vegada que s'obren les portes. Aquest sistema ha estat eliminat a les unitats que presten servei al BPT (Bilbao - Santurtzi i Musquiz) ja que allí es disposa d'andanes altes. Tots els cotxes estan intercomunicats mitjançant portes d'accionament manual i túnels de goma. sota la caixa, hi ha uns faldons de fibra de vidre que oculten els aparells de l'interior.

    Aquestes unitats introduïren un sistema de numeració simplificat pel material de rodalies que apareix als testers i a la part alta d'un extrem dels laterals.

     Consta d'un número d'ordre del vehicle dintre de la sèrie seguit per una M si es tracta d'un cotxe motor d'una C si es tracta d'un remolc amb cabina (no és el cas de les 446) i una R si és un remolc sense cabina. Així, els cotxes motors es troben aparellats dos cotxes motors amb numeració successiva i el remolc porta el número que és la meitat del número del motor parell. Per això, quan cal referir-se a un tren només cal dir el número del seu remolc, ja que així ja sabem el número dels seus dos cotxes motors. A la vegada, tots els cotxes porten també la corresponent numeració UIC, que és la mateixa anterior però anteposant 9-446 pels cotxes motors i 8-446 pels cotxes remolcs. Exemples:

 

MOTOR 1 (Mc)			REMOLC (R)			MOTOR 2 (Mc)		TREN
Rodalies	UIC		Rodalies	UIC		Rodalies	UIC
001M	9-446-001		001R	8-446-002		002M	9-446-002	001
097M	9-446-097		049R	8-446-049		098M	9-446-098	049
193M	9-446-193		097R	8-446-097		194M	9-446-194	097