SÈRIE 301 a 312
|
|
Automotor 301 l'any 2004 fent un servei especial entre St. Cugat i Terrassa, parat a l'estació de St. Cugat. Aquesta unitat, perfectament restaurada i funcional, és propietat de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona. S'utilitza habitualment per petits viatges a càrrec d'afeccionats al ferrocarril, o com a reclam complementari quan s'organitzen actes culturals diversos a la zona del Vallès. |
|
|
|
|
|
La companyia del "Ferrocarril de Sarrià", a finals dels anys 20, necessitava renovar els antics tramvies de dos eixos que donaven servei des de 1905 a la línia i que, en el seu moment, havien rellevat les antigues composicions formades per locomotores de vapor i cotxes. Degut a l'envelliment d'aquests tramvies, es va decidir contractar aquesta nova sèrie composta de 12 unitats. |
|
|
|
|
|
La companyia, va decidir-se a comprar aquests trens molt similars als de la sèrie 10 a 27 de "Ferrocarrils de Catalunya" que arribaven fins a Les Planes, però una mica més evolucionats: tenien característiques tècniques diferents i carrosseria totalment metàl·lica. Foren entregats al "Ferrocarril de Sarrià" en peces el 1920 per part de la mateixa "J.G. Brill Company", i van ser muntats als tallers de Sarrià i posats en marxa entre finals de 1920 i mitjans de 1921. |
|
|
|
|
|
Plànol de la línia original a l'interior del compartiment de viatgers. Del total de 12 unitats construïdes, 8 es dedicaren a fer el trajecte explotat pel "Ferrocarril de Sarrià" a Barcelona, entre la Plaça Catalunya i Sarrià per un costat, i entre la mateixa plaça i el final de l'Avinguda Tibidabo, mentre que les 4 restants es destinaren a "Ferrocarrils de Catalunya" per fer el trajecte entre Plaça Catalunya i Les Planes, on aleshores finalitzava la línia. |
|
|
|
|
|
L'interior del compartiment de viatgers tenia dues zones separades: una de primera classe, amb 20 seients, i una altra de tercera classe, amb 34 seients. Els bancs eren de fusta, i la il·luminació es realitzava mitjançant bombetes incandescents convencionals. La cabina de conducció només ocupava una part del frontal, la qual cosa permetia al passatge observar la via a mesura que s'anava circulant |
|
|
|
|
|
Una altra vista del compartiment de viatgers. Aquests cotxes varen tenir una llarga vida en servei: els cotxes 302, 304, 306 i 307 foren desballestats el 1967; els números 303, 309, 310, 311 i 312, van ser reconstruïts com a sèrie 600 entre 1952 i 1953; i els números 305 i 308, foren desballestats el 1981, després de 60 anys en servei. |
|
|
|
|
|
Originàriament, aquests trens no tenien porta en el seu frontal ja que es va considerar un element innecessari donat que tot el trajecte passava per via en superfície. Quan es va procedir al soterrament de la línia de Sarrià (entre Plaça Catalunya i Muntaner), a finals dels anys 20 del segle passat, totes les unitats van incorporar la porta frontal als dos extrems per facilitar el pas dels agents d'un cotxe a l'altre. |
|
|
|
|
|
Fotografia on podem observar la separació entre els compartiments de segona i tercera classe. També podem veure la senyalització i avisos propis de l'època, escrits únicament en castellà tal com era norma en aquells temps |
|
|
|
|
|
Aquests automotors, tenien la particularitat de ser bitensió, aptes per a circular sota catenària a 600 volts de corrent continu, o bé amb corrent a 1.200 volts també en corrent contínua. En el primer cas, els 4 motors fabricats per General Electric (amb una potència de 65 CV o 47,8 kW cadascun) funcionaven en paral·lel, mentre que en el segon els motors passaven a funcionar en sèrie en grups de dos. |
|
|
|
|
|
Plànol lateral i acotat d'aquestes unitats. El sistema de frenat estava format per un fre convencional d'aire comprimit i un altre d'elèctric utilitzat en cas d'emergència, el qual cortocircuitava els motors. A això, cal afegir el fre d'estacionament, que era de tipus mecànic. |
|
|
|
Clica la imatge per ampliar-la (85k). Autor: Marçal Guardiola.
|
BIBLIOGRAFIA UTILITZADA |
|
Automotores Españoles (1906-1991). Javier Aranguren. Autoedició. 1992. |
