WEFER, web ferroviaria. TMB, Transports Metropolitans de Barcelona (Metro de Barcelona)

*BREU RESUM DE LA HISTÒRIA DEL METRO DE BARCELONA. 1924-2003*

L'actual xarxa de metro de Barcelona prové de la unió de dues antigues companyies privades que varen operar per separat fins als anys 60, quan es van unir en una sola de caràcter públic per raons político-econòmiques. Els primers projectes per dotar Barcelona d'una xarxa de ferrocarril metropolità van aparèixer el 1907, quan es va proposar la construcció d'un ferrocarril subterrani entre el port i la part alta de la ciutat amb un ample de via de 1.435 mm (internacional). Aquest projecte no es va realitzar fins el 1924, quan es va inaugurar el tram Lesseps-Pl. Catalunya de la Companyia del Gran Metro de Barcelona (GMB). Aquest es prolongaria fins La Rambla (a prop de l'actual Liceu, L3), per un costat, i fins Correus (a prop de l'actual Barceloneta, L4) per l'altre, apareixent així una xarxa en forma de Y que es bifurcava a l'estació d'Aragó (actualment Passeig de Gràcia, L3). El segon projecte fou proposat per primer cop el 1912 i tractava d'unir, mitjançant un ferrocarril subterrani, les principals estacions de ferrocarril existents en aquell moment a Barcelona. Per això, es va decidir que es construiria amb un ample de via de 1.672 mm, el mateix que el de la xarxa ferroviària convencional espanyola. Això la converteix en una de las línies de ferrocarril metropolità més amples (tant de caixes como de via) del món. El projecte definitiu fou realitzat per la companyia del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona (FMT) el 1926, inaugurant-se llavors el tram Bordeta (a prop de l'actual Santa Eulàlia, L1)-Pl. Catalunya. Aquesta línia va anar creixent poc a poc, de tal manera que el 1933 ja arribava fins Marina i el 1954 fins Fabra i Puig. Aquesta línia forma actualment la línia L1 del Metro de Barcelona. Aquesta mateixa companyia va construir, el 1959, el tram de la nova línia 2 comprès entre Sagrera i Horta, actualment integrat a la línia L5. Aquest tram es va construir en ample de via internacional (1.435 mm). A partir dels anys 60, las dues empreses es fusionen i passen a dependre de l'Ajuntament de Barcelona, creant-se així el Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FCMB), que juntament amb d'altres mitjans de transport públic formarien Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). És llavors quan es construeixen les línies L4 i L5 i es prolonguen les ja existents L1 i L3. El 1969 s'inaugura el primer tram de la L5, comprès entre Diagonal i Collblanc, que s'aniria prolongant progressivament fins absorbir la línia 2. El 1973 entra en servei la L4, amb un primer tram entre Joanic i Jaume-I. Aquesta línia no era més que la separació del ramal Correus de la L3 prolongat cap a la part alta de Barcelona. A les dècades següents es va procedint lentament a l'ampliació progressiva de les quatre línies. Als 70, s'inicia la construcció d'una nova línia, la L2. Recordem que l'anterior línia 2 ja no existia com a tal, ja que va ser integrada a la L5. Degut tant a problemes polítics com financers i tècnics, la construcció d'aquesta línia s'abandona quan la major part dels túnels estaven ja acabats. Finalment, s'inaugura la L2 el 1994 en una primera fase entre Sagrada Família i Paral·lel, inaugurant-se el 1997 la prolongació des de Sagrada Família fins La Pau. Actualment, els principals treballs se centren en la construcció de dues noves línies (L9 i L10) que travessaran tota Barcelona, des de Badalona fins a l'aeroport de El Prat configurant dues línies amb un tram central comú i sumant una longitud total d'uns 44 Km. Un altra projecte en execució és la construcció de la L11 a la zona de Ciutat Meridiana. Es tractarà d'un metro lleuger amb tant sols 5 estacions, subterrani però de via única, que connectarà amb la L4. En el futur, es desdoblarà el túnel i s'integrarà dins de la L4. Altres projectes en estudi o en construcció són les prolongacions de la L1 fins a El Prat, la L2 fins a la Zona Franca, la L3 fins a Roquetes, la L4 fins a l'estació de la Sagrera, i la L5 fins a Vall d'Hebron. En aquests moments ja s'ha aconseguit la total integració de Metro de Barcelona amb les línies urbanes de FGC, ja que aquesta companyia posseeix 3 línies de ferrocarril subterrani ( a més de diverses línies interurbanes) totalment equiparables a les línies explotades actualment per Metro de Barcelona. Així, finalment, s'ha creat una xarxa amb 8 línies de ferrocarril metropolità totalment integrades tant en servei com en tarifes. A la integració tarifària també s'hi ha sumat l'empresa de ferrocarrils de l'estat, RENFE.

BREU RESUM DE LA HISTÒRIA DEL METRO DE BARCELONA. 1924-2003

L'actual xarxa de metro de Barcelona prové de la unió de dues antigues companyies privades que varen operar per separat fins als anys 60, quan es van unir en una sola de caràcter públic per raons político-econòmiques.

Els primers projectes per dotar Barcelona d'una xarxa de ferrocarril metropolità van aparèixer el 1907, quan es va proposar la construcció d'un ferrocarril subterrani entre el port i la part alta de la ciutat amb un ample de via de 1.435 mm (internacional). Aquest projecte no es va realitzar fins el 1924, quan es va inaugurar el tram Lesseps-Pl. Catalunya de la Companyia del Gran Metro de Barcelona (GMB). Aquest es prolongaria fins La Rambla (a prop de l'actual Liceu, L3), per un costat, i fins Correus (a prop de l'actual Barceloneta, L4) per l'altre, apareixent així una xarxa en forma de Y que es bifurcava a l'estació d'Aragó (actualment Passeig de Gràcia, L3).

El segon projecte fou proposat per primer cop el 1912 i tractava d'unir, mitjançant un ferrocarril subterrani, les principals estacions de ferrocarril existents en aquell moment a Barcelona. Per això, es va decidir que es construiria amb un ample de via de 1.672 mm, el mateix que el de la xarxa ferroviària convencional espanyola. Això la converteix en una de las línies de ferrocarril metropolità més amples (tant de caixes como de via) del món.

El projecte definitiu fou realitzat per la companyia del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona (FMT) el 1926, inaugurant-se llavors el tram Bordeta (a prop de l'actual Santa Eulàlia, L1)-Pl. Catalunya. Aquesta línia va anar creixent poc a poc, de tal manera que el 1933 ja arribava fins Marina i el 1954 fins Fabra i Puig. Aquesta línia forma actualment la línia L1 del Metro de Barcelona. Aquesta mateixa companyia va construir, el 1959, el tram de la nova línia 2 comprès entre Sagrera i Horta, actualment integrat a la línia L5. Aquest tram es va construir en ample de via internacional (1.435 mm).

A partir dels anys 60, las dues empreses es fusionen i passen a dependre de l'Ajuntament de Barcelona, creant-se així el Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FCMB), que juntament amb d'altres mitjans de transport públic formarien Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). És llavors quan es construeixen les línies L4 i L5 i es prolonguen les ja existents L1 i L3.

El 1969 s'inaugura el primer tram de la L5, comprès entre Diagonal i Collblanc, que s'aniria prolongant progressivament fins absorbir la línia 2.

El 1973 entra en servei la L4, amb un primer tram entre Joanic i Jaume-I. Aquesta línia no era més que la separació del ramal Correus de la L3 prolongat cap a la part alta de Barcelona.

A les dècades següents es va procedint lentament a l'ampliació progressiva de les quatre línies. Als 70, s'inicia la construcció d'una nova línia, la L2. Recordem que l'anterior línia 2 ja no existia com a tal, ja que va ser integrada a la L5. Degut tant a problemes polítics com financers i tècnics, la construcció d'aquesta línia s'abandona quan la major part dels túnels estaven ja acabats.

Finalment, s'inaugura la L2 el 1994 en una primera fase entre Sagrada Família i Paral·lel, inaugurant-se el 1997 la prolongació des de Sagrada Família fins La Pau.

Actualment, els principals treballs se centren en la construcció de dues noves línies (L9 i L10) que travessaran tota Barcelona, des de Badalona fins a l'aeroport de El Prat configurant dues línies amb un tram central comú i sumant una longitud total d'uns 44 Km.

Un altra projecte en execució és la construcció de la L11 a la zona de Ciutat Meridiana. Es tractarà d'un metro lleuger amb tant sols 5 estacions, subterrani però de via única, que connectarà amb la L4. En el futur, es desdoblarà el túnel i s'integrarà dins de la L4. Altres projectes en estudi o en construcció són les prolongacions de la L1 fins a El Prat, la L2 fins a la Zona Franca, la L3 fins a Roquetes, la L4 fins a l'estació de la Sagrera, i la L5 fins a Vall d'Hebron.

En aquests moments ja s'ha aconseguit la total integració de Metro de Barcelona amb les línies urbanes de FGC, ja que aquesta companyia posseeix 3 línies de ferrocarril subterrani ( a més de diverses línies interurbanes) totalment equiparables a les línies explotades actualment per Metro de Barcelona. Així, finalment, s'ha creat una xarxa amb 8 línies de ferrocarril metropolità totalment integrades tant en servei com en tarifes. A la integració tarifària també s'hi ha sumat l'empresa de ferrocarrils de l'estat, RENFE.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA
Títol	El Metro de Barcelona (I i II)
Col-lecció	ELS TRENS DE CATALUNYA.
Autor	Carles Salmerón i Bosch
Editorial	TERMINUS