Locomotora elèctrica sèrie 250
8. Peu de pàg.
9. Cap de pàg.
La presentació oficial de la primera locomotora es va fer el 8 de juliol de 1981 a Munich davant de representants espanyols, alemanys i suïssos. Formaven part de la quarta generació de locomotores elèctriques de RENFE, juntament amb la sèrie 251.
Les 5 primeres unitats es van construir a Alemanya per Krauss-Maffei i Brown-Boveri, mentre que la resta foren fabricades a Espanya per la MTM i CAF sota llicència. BBC proporcionava part dels equips elèctrics a les convencionals i la totalitat a les unitats "chopper".
Només 5 de les 250 van fabricar-se experimentalment amb equips electrònics "chopper" per al control de tracció, mentre la resta feien servir resistències convencionals amb dues combinacions, sèrie i paral·lel.
Les 5 "chopper" disposen de dos equips bifàsics, un per cada bogie, la qual cosa els permet continuar encara que un d'ells s'avariï. Cadascun té una freqüència de fase de 450 Hz, donant un total de 1800 Hz per locomotora.
8.
9.
Aquesta sèrie, en el seu moment la més potent i ràpida de totes les que tenia Renfe, degut a la seva disposició d'eixos C'C' (3 eixos a cada bogie) sempre va ser molt agressiva per la via, per la qual cosa la seva velocitat màxima sempre va estar més limitada del que hauria hagut de ser.
Els motors són autoventilats i amb una disposició semblant als de les locomotores de la sèrie 269, és a dir, motor doble muntat sobre un mateix eix. L'esforç es transmet a la caixa de canvis electro-pneumàtica (posicions G.V. i P.V.) a través d'un acoblament elàstic.
La cabina deriva de les locomotores alemanyes de la DB tipus E-111 però adaptant-la a les necessitats de RENFE tals com corrent continu, sistema ASFA i fre dual aire/buit. A més, incorporen climatització i seients regulables.
La caixa consta d'un cos rígid recolzat sobre els bogies gràcies a 16 molles helicoidals. Les dues cabines es comuniquen amb un passadís interior en forma de Z. Els aparells poden ser extrets de la locomotora per reparar-los tant amb grues pel sostre com pels laterals.
Aquestes màquines són capaces d'arrossegar en mode G.V. trens de 500 Tones a més de 130 Km/h en rampes de 10 mil·lèsimes, i en mode P.V. trens de 1000 Tones a més de 50 Km/h amb rampes de 20 mil·lèsimes. A tot això hi ajuda enormement el sistema anti-patinatge (ABS) que incorporaren des del principi.
8.
9.
Característiques generals
Locomotores construïdes: 40
Anys recepció: 1981/1985
Tipus locomotora: C' C'
Massa locomotora: 124 Tones
Potència contínua:
4600 kW
Velocitat màxima: 100/160 km/h
Tensió alimentació: 3000 V=
Frenat elèctric: Reostàtic
Frenat pneumàtic: Dual
Serveis assignats: Línia, viatgers i mercaderies
Constructors principals: MTM, CAF, BBC i KM
Dimensions
Longitud entre topalls: 20.000 mm
Distància entre bogies: 10.200 mm
Base rígida bogie: 3.600 mm
Amplada caixa: 3.130 mm
Altura sostre: 3.820 mm
Diàmetre rodes noves: 1.250 mm
Ample via: 1.668 mm
8.
9.
Motors
Nombre motors: 2 dobles
Model motors: 2 x 6 EDO 8.146
Potència contínua cadascun: 2.300 kW
Tensió nominal alimentació: 3.000 kV
Marxes econòmiques: 2 x 17 = 34
Quoficient flexibilitat: 1'90
Relació total engranatges: 2'29 (GV) i 3'66 (PV)
Diversos
Massa per eix: 20'6 Tn
Tipus bogie: Monomotor i Birreductor
Cabines conducció: Dues
Grups convertidors: 2 x 120 kVA
Senyalització cabina: ASFA
Aparell tracció: Ganxo i tensor
Fre pneumàtic tren: Aire o buit
Comandament múltiple: No
Calefacció tren: Elèctrica 3.000 V=
8. Peu de pàg.
9. Cap de pàg.
© Marçal Guardiola i Sánchez